L’última disfressa de Mortadel·lo

Sempre assegurava que treballaria fins al final, i així va ser. La parca gairebé l’agafa la nit abans de morir amb el llapis a la mà sobre la taula de dibuix, a l’estudi de casa seva, al barri de Sant Martí de Barcelona. Damunt la taula, sis pàgines amb el dibuix acabat a falta de l’entintatge i una última esbossada de París 2024, una aventura de Mortadel·lo i Filemó als Jocs Olímpics de la capital francesa d’aquest any, enviats per salvar-los de l’atac d’uns drons. Setmanes abans, Francisco Ibáñez havia entregat a l’editorial 13 pàgines enllestides del futur àlbum amb els seus respectius guions. Ara, de la mà de Bruguera i gràcies a la voluntat de la família del desaparegut mestre del còmic i en especial de la seva filla Nuria, arriba pòstum a les llibreries tal com va quedar, inacabat, el 15 de juliol de l’any passat, quan el dibuixant va morir als 87 anys. És un llibre inèdit en la seva carrera en tots els sentits, ja que obre la porta del taller del dibuixant i permet seguir el procés de creació. Com apunta al pròleg l’escriptor Arturo Pérez-Reverte, és entrar en "la rebotiga del seu món entranyable".

"Ibáñez no ens va mostrar mai a nosaltres, els seus editors, un treball que no estigués acabat, definitiu, i en aquest àlbum podem veure algunes vinyetes que encara estan en procés, una cosa única", destaca Gemma Xiol, directora editorial de Bruguera. El llibre, que es publica en castellà i català i és el número 222 de la col·lecció "Mags de l’Humor", reprodueix 19 pàgines inèdites amb els guions escrits a màquina (no utilitzava ordinador) i 20 vinyetes dibuixades a llapis amb els globus sense diàlegs pero amb onomatopeies com "¡NYIAG!", "¡BMFPRRRTZ!" o "¡UIIIIIGH!". L’aventura completa havia d’arribar a les 44 pàgines.

Als guions, constata Pérez-Reverte, Ibáñez es mostra "com sempre va ser: esperpèntic, sorneguer, divertit, enginyós, gamberro, mordaç [...]. Se’n fot de tot i de tothom, planteja sorpreses i trompades [...] sense renunciar a l’humor blanc, la calidesa simpàtica, la tendresa amable, que són, com sempre van ser, l’encuny característic de l’autor, la marca indeleble de la casa".

La sèrie més longeva

Notícies relacionades

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

Clara Peya, nou disc: "Des de la soledat per a altres soledats"

Seixanta-cinc anys després que Mortadel·lo i Filemó –els seus personatges més populars amb permís de Trencasostres, Pepe Gotera i Otilio, el grum Sacarino, la família Trapisonda o la inoblidable 13, Rue del Percebe– debutessin el 20 de gener de 1958 a les pàgines de la revista Pulgarcito, París 2024 –que compta amb un epíleg del crític Jordi Canyissà, autor del llibre homenatge Ibáñez. El mestre de la historieta– tanca la sèrie més longeva del còmic espanyol. L’esbojarrada parella d’agents de la T.I.A. va protagonitzar més de 12.000 pàgines (en total, de la seva obra es calcula que va arribar a les 20.000).

I són Mortadel·lo i Filemó els que apareixen a l’última vinyeta que va dibuixar, a la pàgina 20 de París 2024. Tot just esbossats, del primer només se’n veu el cos i els peus, frenant en sec; del segon, l’oval del cap i el tors. Deixen al lector l’interrogant de quin nou gag s’estava gestant al cap d’Ibáñez. A les vinyetes precedents, molt més perfilades, provocarà un riure genuí: Filemó acaba amb el darrere escaldat en una prova de salt de llargada i Mortadel·lo l’ajuda a asseure’s ni més ni menys que sobre el tamboret de claus d’un faquir molt enfadat. I llavors Mortadel·lo fugirà del seu cap transmutat en una granota, la seva última disfressa.