Zoo cala foc als seus himnes

Fa poc més d’un any, Zoo mostrava el seu poder al Palau Sant Jordi, i ahir a la nit va brindar una ració extra al Fòrum convocant una nova multitud, 15.000 assistents, a compte del seu ritual de comiat. La seva no és una d’aquestes "parades indefinides" que tant s’estilen, i l’anunci de la dissolució no es va produir abans de posar a la venda les entrades d’una llarga gira, i tot això incideix en la idea que Zoo és un grup diferent.

A sobre, el seu concert final a Catalunya va ser en un marc curiós, la Telecogresca, farra universitària en servei des de 1978. Ambient de gresca alliberadora al Fòrum (malgrat els rafegosos vents marins), on van amenitzar el capvespre algunes propostes del planter català: l’indie-rock de Declivi, la fusió electro-funk de Whale Trip i el pop de guitarres de Dan Peralbo i el Comboi (amb el fill de qui va ser bateria de Brighton 64, Tino Peralbo). I com a pòrtic últim, la canària Sara Socas, amb un reeixit hip-hop de banda i freestyle, r’n’b i son llatí. Rimes irades: "A pastar Abascal, basta ya de fachas / que van de fachas y son pura fachá", va recitar a Spanish, la cançó que obre el seu primer àlbum TFN-MAD.

El pes dels orígens

La diatriba política és troncal en la literatura de Zoo, un grup que va injectar mala llet al cànon de la festa major prenent nota de l’herència tradicional (aquestes bandes valencianes de metalls) i de l’aliatge electrònic amb bufetades de rap. Obrint amb Tir al ninot van compartir les seves cavil·lacions sobre els orígens de cadascú, tan fora del nostre control i tan determinants, amb la (poderosa) veu amiga de Carmen Aguado, JazzWoman, i afegint pinzellades costumistes: picades d’ullet als "‘jevis’ dels 80 / els punkis d’aquell bar, / els redskins del poble, / els rapers d’aquell parc".

Animats pel vertigen de l’última vegada, Panxo i companyia van treure tota la seva fanfarroneria, que per alguna cosa parlem d’un grup amb cert concepte de si mateix: "No estem fent merda fàcil / Ací fem himnes", van proclamar a L’estiu, i així va ser i així va ser rebut, i celebrat, i cantat al Fòrum a cop d’Impresentables, Vull o Faena, i d’aquestes frases cèlebres: "Tan bonica com ets, Espanya, i tan lletja que t’estan fent" (Panya) o "L’escola de Chicago no guia els nostres passos" (Corbelles).

Homenatge a la mestra

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’argamassa amb fons d’electrònica gruixuda, contagiada de dub o amb trompeta festivae, va avassallar conjurant el bonrotllisme tan propi del mestissatge amb les rimes severes. I recordant que Zoo sempre va mirar als que els van precedir: en el tram final de Camins va entrar en escena el tel·lúric Pep Gimeno Botifarra, cantant sobre una endimoniada base de drum’n’bass.

Més convidats: Rodri (At Versaris) i Toni el Sucio (Los Chikos del Maíz) en Imperfeccions, sacsejant un repertori que va arrasar amb tot a través de La mestra (homenatge a Marifé Arroyo) i de les càrregues de profunditat més incontestables, cas de Ventiladors o Tobogan. Un adeu barceloní en el punt més alt, en el camí que s’acabarà a la seva Gandia natal el 13 de juliol, en el marc del Pirata Beach Fest.