Un senglar a Avinyó
“Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard)” /
El 12 de juliol de 2024 serà una data memorable per a la cultura i el teatre catalans. Com ho va ser el 4 de desembre de 2020. Aleshores, en plena pandèmia, s’estrenava un text de Gabriel Calderón que acabaria essent un muntatge mític, si m’ho permeten, tocat per la gràcia dels déus. Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) és un monòleg molt intel·ligent, apassionat, precís i ajustat, savi, en el qual el dramaturg uruguaià juga amb un referent clàssic, el famós Ricard III de Shakespeare, per ensenyar-nos les misèries de l’actor que el vol interpretar, de tal manera que la seva personalitat es va modelant d’acord amb les dèries del monarca que enyorava la guerra i detestava, a causa de la lletjor i del ressentiment, la placidesa cortesana de palau. El joc metateatral exigeix un intèrpret majestuós, colossal, com Joan Carreras, dúctil i voraç, que ha guanyat tots els premis possibles des del dia de l’estrena.
Espectacle en català
La notícia singular, aquesta data per recordar que els deia, és que el senglar ensenyarà les peülles a Avinyó, en el festival de teatre més important d’Europa. I, per primera vegada en tota la seva llarga història, hi haurà un espectacle íntegrament en català a la programació oficial, al Théâtre Benoît-XII, en la traducció modèlica de Joan Sellent. Gabriel Calderón és un dels convidats especials del festival i va triar la versió catalana de la seva peça perquè considera que és la millor de les que s’han dut a un escenari. Amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, aquesta producció de Temporada Alta i el Festival Grec, marcarà un abans i un després. Potser no som conscients de la transcendència de l’esdeveniment. Representa un reconeixement altíssim en el panorama teatral contemporani. El "monòleg on les identitats i les èpoques es confonent en una reflexió brutal sobre el poder i el teatre" (segons els responsables d’Avinyó) és una fita que ens parla de la qualitat dels productes fets aquí amb professionalitat, rigor i ambició. Aplaudiments a dojo i a peu dret.
