Una fantasia perpreservar la tradició

Després del seu pas pels festivals de Rotterdam i Màlaga ha recalat en el D’A el film de Jaime Puertas Historia de pastores, un particular encreuament entre un nou cine rural i un relat fabulós o fantàstic, amb la tradició oral com a tema vector. Però no és una pel·lícula que jugui als contrastos, sinó que resulta molt orgànica. Va ser rodada a l’estiu del 2021 a la localitat natal del director, la població granadina de Puebla de Don Fadrique, on ja va localitzar el seu anterior treball, el migmetratge Los páramos (2019), una altra exploració d’una comunitat rural amb elements de fantasia primitiva.

El primer film va ser creat després que Puertas cursés estudis a l’ESCAC. Historia de pastores ha sorgit de la seva experiència a l’Elías Querejeta Zine Eskola de Sant Sebastià. El procés d’escola a escola "ha sigut molt enriquidor perquè el nostre pas per l’ESCAC ens va aportar molt en un ofici, en una tècnica, i aquest aprenentatge anava de la mà de l’amistat i d’uns vincles molt sòlids. I després la possibilitat a Zine Eskola per desenvolupar una pel·lícula amb María Riera Peris, la productora, i inaugurar Películas María, la companyia, sempre amb la complicitat de l’escola. Han sigut eines diferents que he encaixat molt bé".

Puertas representa a la perfecció aquesta idea de comunitat que es dona en una escola de cine, gent que rema en una mateixa direcció i amb uns projectes en els quals s’impliquen de manera absoluta. En els seus films treballa de manera molt meticulosa el so. "Amb Sara Romero, la dissenyadora de so, parlem molt sobre totes les històries que et venen donades en forma d’herència des que ets petit i com et sents a l’escoltar-les, quant participa l’escolta del procés de l’herència", recalca el director. En el seu film, les veus s’entrellacen com si fossin cossos, per això era tan important "l’espai que donàvem a la veu i com l’espectador hauria d’asseure’s en un lloc d’escolta com quan t’asseus en un pati per escoltar la teva àvia explicant alguna història. Per això no hem treballat el 5.1, volíem que la veu vingués des de la pantalla, que fos la pantalla la que generés aquest conte. En la llunyania, les veus s’entremesclen".

Univers en extinció

Notícies relacionades

Letizia, de consort a protagonista

‘Beatles ‘64’, memòria de dues setmanes que van canviar el món

És un film sobre un univers en extinció, i per això és tan important la tradició oral, per conservar. Cap al final, una de les seves protagonistes li diu a un altre que si s’adorm, ella s’oblidarà. Puertas ha treballat amb actors no professionals, la gent del lloc. "Tots són família i coneguts", explica Puertas. "La protagonista, la Mari, és una amiga íntima de la meva mare i la conec des de petit, i el pare d’ella li explicava moltes històries que la Mari me les ha explicat a mi". En la complicitat que estableix amb els seus personatges hi ha també molt sentit de l’humor, "l’humor entès com a resistència".

Puertas va concebre la pel·lícula al pati de casa seva, i el pati va esdevenir lloc d’assaig, i després plató de rodatge. Hi havia una relació molt familiar entre tot l’equip tècnic. El cineasta confessa que "habitàvem junts els llocs", i això es tradueix en cada una de les imatges d’aquesta sorprenent pel·lícula feta amb especial carinyo: "El film és un treball d’orfebreria casolana que només és possible en la forma en què l’hem fet", com el defineix el seu autor.