El Liceu estrena ‘Orgia’, l’última òpera d’Hèctor Parra

El Liceu estrena demà Orgia, l’última òpera creada pel reconegut compositor barceloní Hèctor Parra i el sol·licitat director d’escena Calixto Bieito, que s’ha encarregat també d’adaptar el text original de Pier Paolo Pasolini. Coproduïda pel Teatro Arriaga de Bilbao, on es va estrenar amb èxit l’estiu passat, el Liceu i el Festival de Peralada, Orgia és una tràgica i intensa història d’autodestrucció. Dura 90minuts i només està programada dos dies, demà i dissabte.

Es tracta de la tercera col·laboració de Parra i Bieito en una òpera després de Wilde (2015), basada en una obra del dramaturg Händl Klaus, i Les bienveillantes (2019), basada en la novel·la de Jonathan Littell. A tots dos els interessa mostrar el costat fosc de l’ésser humà. "És una peça profundament humanista que mostra la bèstia que segurament tots portem dins", va dir Bieito en la presentació del muntatge al Liceu. "Bellesa i horror són dues cares de la mateixa moneda", va afegir Parra.

Pierre Bleuse, director de l’Ensemble Intercontemporain que va estrenar l’obra amb el seu conjunt, serà al capdavant d’una secció reduïda de l’Orquestra del Liceu, la soprano lituana Ausrinė Stundyte, la soprano biscaïna Jone Martínez i el baríton alemany Christian Miedl, l’únic del repartiment que no va participar en l’estrena i que ha substituït Leigh Melrose, baixa per motius de salut. "Miedl s’ha après un paper tremend de 50 minuts en un mes i mig i ho fa fabulós", va dir Parra admirat. A l’hora de definir la línia del cant, el músic establert a París des del 2022, va assenyalar: "No és ni un quasi recitativo, sinó una melodia que segueix sinuosament les paraules de Pasolini inspirada en la manera de fer dels cantants per a qui la vaig escriure".

Espiral sadomasoquista

Pasolini, creador tant polifacètic com controvertit i incòmode, va crear aquesta obra junt amb sis tragèdies més entre el 1965 i el 1966 per agitar consciències: Pilade, Affabulazione, Porcile, Calderón i Bestia da stile. Orgia té com a protagonista una parella burgesa superada per l’avorriment i la hipocresia. L’acció transcorre a casa d’un matrimoni de classe mitjana atrapat en una vida que els oprimeix. Ell és un homosexual en una societat que no accepta el que és diferent. Ella, una dona sense grans aspiracions que acaba cometent un terrible crim quan tots dos cauen en una espiral sadomasoquista, una orgia cruel.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"Orgia m’ha permès expressar emocions que no he pogut mostrar abans. El text de Pasolini, formidable, tracta de la fragilitat de la condició humana. ¿On posem els límits en la nostra vida íntima com a parella?", va dir Parra. Aquesta òpera és un somni fet realitat per al compositor que des del 2011 desitjava fer-la però no aconseguia obtenir els drets d’un text que connecta amb altres obres de Pasolini, com Saló o los 120 días de Sodoma i Teorema.

Bieito ha suprimit només allò que restava agilitat, especialment tota la part més filosòfica i política. "Hem guardat l’essència de l’obra de teatre respectant la seva estructura original", explica Parra, que va compondre Orgia durant la seva estada a Vil·la Mèdici a Roma, una cosa que li va permetre seguir els passos de Pasolini.