El cor gelat d’RTVE

En plena Transició, 45 anys abans que Concepción Cascajosa resultés elegida presidenta interina d’RTVE, els espanyols vèiem Dallas y Barrio Sésamo a la primera i Carmen Maura i Jesús Hermida a l’UHF. El 1983, en aquest mateix canal, un Joaquín Sabina d’uns trenta anys cantava les seves Coplas de la televisión a Si yo fuera presidente, aquell espai dirigit per Fernando García Tola en què el cantautor d’Úbeda es despatxava amb una versió lliure d’Antonio Machado: «Telespañolito que ves la tele, te guarde Dios. Uno de los dos canals ha de helarte el corazón». Que lluny encara les privades i quina fantasia distòpica l’streaming que vindria el segle següent.

És ben poc probable que Concepción Cascajosa, que només tenia quatre anys al 83, recordi aquell programa de García Tola, tot i que no resultaria estrany que amb paraules diferents de les de Sabina hagi arribat a la mateixa conclusió que aquest, atenint-se a l’etapa convulsa que li ha tocat viure al Consell d’RTVE. Abans amb Elena Sánchez en la presidència –primera dona en accedir al càrrec a proposta del PSOE després de l’elecció a les urnes de Pedro Sánchez. Fins aleshores, després de la moció de censura a Rajoy, Rosa María Mateo va ocupar l’administració única de l’ens–; i des de finals de març com a relleu de la mandatària destituïda. Per tant, Elena Sánchez va ser la primera i Cascajosa la segona, l’UHF. En un context sabinià, totes dues amb el cor gelat, com la novel·la que Almudena Grandes va titular basant-se en el poema de Machado.

Dues interines i un mateix rerefons: la contractació de David Broncano per dues temporades a raó de 14 milions d’euros cada una. Broncano mai hauria sigut graella de l’UHF. El seu fitxatge s’atribueix a un afany de Moncloa per contrarestar l’oposició catòdica de Pablo Motos i les seves formigues. Els equivalents als dos presentadors en temps del primer i segon canal, quan no hi havia competència, serien els amos del prime time de l’època, com José María Íñigo o Mercedes Milá. Tan encotillada era l’oferta i tants els bons professionals que un gran com José Luis Balbín va conduir tranquil·lament a l’UHF, entre 1976 i 1985, aquell monument televisiu que combinava cine i tertúlia anomenat La Clave. Balbín i Milá. Broncano i Motos. «Busquin, comparin i si troben una cosa millor…», s’anunciava un detergent el 1986.

Professora universitària de comunicació audiovisual, aquesta especialista en televisió ha fet treballs que buscaven la igualtat audiovisual en diferents estaments universitaris i escrit llibres i articles sobre aquesta temàtica. Des del 27 de març és presidenta interina del Consell d’RTVE, quan va substituir Elena Sánchez a compte del cas Broncano.

Cascajosa, autora o editora de treballs de gran calat com Prime Time, las mejores series americanas (2005), La caixa lista: Televisión norteamericana de culto (2007) o Mujeres en el aire. Haciendo televisión (2015), s’ha d’estar preguntant a aquestes alçades de carrera professional en quin moment la seva feina va girar de l’estudi i la investigació a vetllar armes per delmar l’exèrcit de Motos, Trancas i Barrancas. El fitxatge del presentador de La Resistencia va tirar endavant amb el vot de qualitat de la nova presidenta.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sis mesos

El seu mandat serà de sis mesos, transcorreguts els quals, «seria raonable i esperable que s’iniciés el procés de renovació» del Consell, els ha dit per carta als treballadors d’RTVE. En un període tan curt no tindrà temps de donar-li la volta a l’actual model de corporació. Bastant tindrà que no se li excedeixi la gestió. Bé faria en fer un cop d’ull a l’actuació de Sabina en el programa de Tola –es pot veure a Youtube–. La televisió pública ha canviat tant com la societat espanyola, però l’essència del model es manté impertorbable en aquestes estrofes plenes d’ironia i que acabaven així: «Que dejen de tomarnos por subnormales. / Que dejen de tocarnos los genitales. / Que nos cuenten las cosas tal como son. / Que suba al Pirulí la imaginación». Doncs aquí hi hauria les seves línies mestres.