La telebronca i els polítics
Ho diré alt i clar: me la bufa que TVE hagi fitxat Broncano per compensar les hòsties que li claven a Pedro Sánchez des d’El Hormiguero. O si l’operació es va dissenyar per captar nous espectadors, més joves i més moderns. El que sí que em regala aquest últim, i sorprenent, debat nacional és l’enèsima prova que el quitrà de la polarització ho taca pràcticament tot. I ja que el toc de corneta per a tant mal rotllo fa temps que el donen els nostres il·lustres representants polítics, em pregunto com no se’ls cau la cara de vergonya als que ara clamen per la ingerència governamental dels mitjans públics. Em refereixo a la (ultra)dreta, els dirigents de la qual tenen la cara de denunciar una cosa que porten practicant des de temps immemorial. M’abstinc d’enumerar alguns dels hit parade de la manipulació televisiva a Galícia, Madrid, València, Andalusia… o la mateixa RTVE. Estan en la memòria de tothom.
El que sí que em sembla convenient és invocar aquell famós passatge de la Bíblia, el de la dona adúltera que escribes i fariseus volien lapidar, quan Jesús els va deixar anar una frase memorable: "El que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra". Poc importa si el relat de la Bíblia és una monumental obra de ficció; aquí ens val el significat per proclamar que tots els partits polítics que han tocat poder haurien de demanar perdó als ciutadans per com han grapejat els mitjans públics de comunicació. Amb major o menor impunitat, amb més o menys caradura, però tots ho han fet perquè no creuen que això sigui realment un servei públic, sinó una eina de poder. L’altre dia l’editorial d’un important diari que s’edita a Madrid, criticava a Broncano que consenti la utilització de la seva figura per atacar la meitat dels espanyols. L’eterna matraca de les dues Espanyes. Hauríem de celebrar que hi hagi tipus amb l’enginy de Motos i Broncano, no deixar que ens converteixin en hooligans de l’un o de l’altre. Si fins i tot per entretenir-se veient la tele cal exhibir el carnet, bona nit i tapa’t. Mai millor dit.
