Belbel i Galceran van de ‘Turisme rural’

"El text planteja la història d’una parella pija de Barcelona que passarà un cap de setmana romàntic en una masia de turisme rural, però els seus amfitrions no són ni amables ni hospitalaris. Al contrari, fan una sèrie de coses bastant terrorífiques que farà que la parella es replantegi la seva relació", explica Galcerán. Els protagonistes anaven a passar un cap de setmana romàntic amb la idea d’aconseguir l’únic que els falta: tenir descendència. "No és una parella gaire jove, estan en el límit per procrear", apunta Belbel, que defineix la peça com "una gran comèdia amb un fons dramàtic".

El tema de la maternitat i la paternitat és al centre de Turisme rural, una peça plena de girs i sorpreses i d’"elements sobrenaturals". En aquesta escapada al camp res resultarà com imaginaven els protagonistes. Tot es torça tot just arribar a la masia. I com sol passar a les obres de Galceran, tot passa en temps real i en un únic espai, en aquest cas l’interior de la casa, una escenografia dissenyada per Max Glaenzel.

Labanda i Portas interpreten la parella de pardalets, i Villanueva i Güell els propietaris d’aquesta masia, uns grangers que tenen un fill adoptat, rol que assumeix Cojal, únic intèrpret escollit mitjançant càsting. "És un actor extraordinari", confessa Belbel.

De la ràdio a l’escenari

Turisme rural va tenir una primera versió més breu que es va estrenar durant la pandèmia en un cicle de teatre radiofònic que es va inventar la Sala Beckett per ajudar el sector durant la pandèmia. Quan es va estrenar a Ràdio 4 durava 25 minuts i comptava amb quatre actors. Ara Galceran l’ha ampliat amb un personatge més i ha inclòs nous elements per allargar-la i portar-la a escena. No és la primera vegada que ho fa. El crèdit, hilarant text amb què va guanyar el Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta, també va tenir adquirir més extensió per poder estrenar-se a La Villarroel, on va triomfar interpretada per Jordi Bosch i Jordi Boixaderas el 2013. Belbel va dirigir tant aquest aclamat muntatge com també l’incombustible El mètode Grönholm i Fitzroy, l’últim èxit del tàndem.

A Turisme rural els protagonistes arriben a la masia i passen autèntica por a causa d’una sèrie de mals entesos i de coses que els fan els motius de les quals s’expliquen en aquesta nova versió. "El tema principal no és el mateix que a l’obra radiofònica. Ara el fons de la qüestió és: ¿tothom està capacitat per ser pare o mare?", diu Belbel. Per Galceran resulta curiós que "en una societat on has de passar tantes proves per a tot, per a una cosa tan important com portar fills al món no hi ha examen". I recorda el recent cas d’un matrimoni dels EUA que va ser condemnat pel tiroteig provocat pel seu fill adolescent en una escola on va matar quatre persones.

L’obra juga amb els tòpics del turisme rural, una cosa que tant Belbel com Galceran coneixen bé. Precisament ells expliquen que la seva amistat es va formar quan van coincidir fa anys amb un grup de coneguts en una casa similar a la que apareix en aquesta comèdia. La peça contraposa la visió de la gent del camp i de la ciutat de la vida en plena natura. Aquesta gent de Can Fanga o pixapins que "dona menjar als porcs amb el bolso Vuitton", comenta Belbel.

"El turisme rural pot ser una cosa terrorífica", diu Galceran. "És que no és un hotel on tot està perfectament organitzat, sinó que vas a una casa a la quinta forca, perduda al mig del bosc i quan arribes de nit i cansat a les tantes no saps què et trobaràs. ¿I si els propietaris no són tan monos com te’ls imagines?". Això és el que passa a la seva obra. El desengany que s’emporta la parella urbanita és espremut al màxim per l’autor, que porta els protagonistes a ensenyar com són de veritat, fet que acaba fent-los replantejar moltes coses. "L’únic que els falta a aquesta parella per completar el seu ideal de felicitat és tenir un fill. Van al camp esperant que la biologia es desencadeni però es troben amb gent que són biologia pura, animals de veritat", diu, fent broma, Galceran.

Esperen que molts espectadors s’identifiquin amb el cor d’aquesta peça, real com la vida mateixa. "Com tota bona obra de teatre, no dona respostes, però sí que et fa la gran pregunta, una d’aquelles que et posa al límit del precipici: ¿Per què vols tenir un fill?", comparteix Belbel. Per ell la peça té alguna cosa del premiat i inquietant film Anatomia d’una caiguda perquè no deixa de ser una obra sobre la parella i el seu costat fosc, però amb humor.

Galceran creu que la seva nova obra va més enllà de la pregunta que planteja Belbel. "En realitat el que qüestiona és: ¿tens dret a tenir un fill? ¿Ets suficient bona persona per portar un fill al món i criar-lo?".

Aquesta és la tercera obra que Galceran estrenarà al Borràs després de Cancún i Fitzroy. Aquest últim títol, que ha estat a la cartellera dues temporades durant un llarg temps ja s’ha fet a Alemanya, Bulgària i la producció de Buenos Aires ja està en procés d’assajos. A Madrid calcula estrenar-la a finals d’aquest any o principis del pròxim.

Recuperar el pols

Galceran ha recuperat el pols, però va patir una important aturada creativa. "Entre El crèdit i Fitzroy van passar 10 anys perquè em costava molt trobar una comèdia que trobés diferent, divertida i especial. Però entre aquesta obra i Turisme rural no va passar gens de temps. De vegades les coses surten, d’altres no". El que té clar, com Belbel, és que al teatre, com en la vida, no hi ha res segur. "Hi ha tantes produccions i tanta oferta que si vols destacar no només has de pensar en l’escriptura, sinó tenir una producció correcta".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En aquest sentit, explica que les Balañá, propietàries del teatre Borràs, els tracten molt bé, igual com la productora Bitó, amb la qual s’ha tornat a aliar en aquest projecte. "Contràriament a Fitzroy, que no volia gairebé ningú, aquesta obra la volia tothom", recorda Galceran, un dels autors catalans de més èxit. La seva obra Burundanga s’ha vist durant 12 anys consecutius a Madrid, "una cosa impossible a Barcelona", apunta, i actualment és a l’Eixample Teatre.

"Soc una persona de teatre privat i em sento molt a gust amb Balañá. Les meves obres són per al màxim nombre de persones possible, i que siguin al teatre el màxim temps possible. Crec que Balañá són els únics empresaris de teatre que queden a Barcelona perquè la resta gairebé tots són també productors. Amb ells pots parlar d’una altra manera que la d’un productor que al cap de quatre setmanes deixa la teva obra a la cartellera perquè ja en té d’altres de programades". Amb Balañá, diu, el tracte és diferent. "Si l’obra va bé, pot durar més a la cartellera i, si va malament, menys, que és una cosa que també m’agrada", insisteix.