Duna llibres o com una pel.lícula va inspirar un projecte editorial de fantasia en català

Va ser Laura Huerga, editora de Raig Verd, que va fer el primer pas. “La pel·lícula ens va donar ganes de llegir la novel·la en català”. L'espurna es va produir quan van saber que arribaria al cinema l'última versió del clàssic de ciència ficció de la mà de Denis Villeneuve, el director els agradava i el llibre és un referent però no l'havien llegit en català. “Jo pensava, a veure si ho publiquen a Mai Més, i ells, a veure si ho fem a Raig Verd; no vam actuar com a editors sinó com a lectors: ho volíem llegir”.

Sergi Pérez recorda el moment entre rialles, “La Laura va ser la culpable, ella em va proposar que ho féssim junts”. A Mai Més no ho podien publicar perquè no publiquen literatura que ja ha estat traduïda abans al català, i el clàssic de Frank Herbert havia estat publicat sota el títol de 'Duna' per l'editorial ja extinta Pleniluni. “Vaig acceptar de seguida el pla d'editar-lo junts, perquè sabia que funcionaria”. Huerga relata que el nom que van triar per a l'editorial és un reconeixement a aquesta primera traducció al català. “Duna llibres va començar sense saber-ho amb aquest projecte. Només publicaríem aquest llibre, que fixa't que porta els logos de les dues editorials, encara no existia el logotip del que seria el nou segell”. El logo que van triar dibuixa un llibre obert amb diverses estrelles que surten de les seves pàgines, i és el que recull el llom de l'última edició del seu 'Dune', que ja porta 8.000 exemplars impresos, i que ha sortit per la nova demanda de la segona pel·lícula de la saga i l'arribada de Sant Jordi.

“L'edició de col·leccionista de 'Dune' que s'havia publicat en castellà un any i mig abans havia funcionat molt bé, havia estat al top venda de fantasia durant mesos i això ens obria moltes incògnites sobre el possible recorregut en la llengua catalana. A més, l'estrena es va avançar un mes a les pantalles de cinema, nosaltres vam sortir amb el llibre un mes després, però com que havíem activat la prevenda per donar a conèixer que hi hauria una edició en català vam crear expectativa”. La pel·lícula va ser un èxit descomunal, i el fenomen va empènyer les vendes.

El projecte de 'Dune' en català era ambiciós. Té 800 pàgines, era una producció molt arriscada. La primera edició va ser limitada, de 1.900 exemplars, però només es va esgotar en reserves. “Ens ho vam passar tan bé, va sortir tan bé, que vam pensar a convertir-lo en un projecte real”, explica Huerga. En cap moment no van témer que perjudiqués els seus segells respectius. “Competència no ens fem. Al final, si hi ha una bibliodiversitat en català afavoreix la lectura en català, ampliem el públic lector i si hi ha una mica de competència, és el castellà”, explica la també editora de Raig Verd.

“El que ens preguntem era si tenia sentit fer una altra editorial, però ho vam definir com a imprescindibles de la ciència ficció i la fantasia, no només volíem publicar clàssics, sinó també títols que pensem que ho seran i que comparteixen valors com l'ecologisme, l'antifeixisme i el feminisme”. El segell també aposta per una primera edició limitada de tots els llibres que fan, amb dissenys únics, i després del bon resultat de la prevenda de 'Dune' no van dubtar a llançar-se al model de subscripció.

La subscripció

La subscripció limita les publicacions a sis títols cada any. 'El problema dels tres cossos' és el seu darrer llibre, també a cavall de l'estrena esperada de Netflix de la sèrie sobre el clàssic de Cixin Liu i la seva edició limitada té un relleu especial a la coberta. “Volem arribar als lectors que formen la pròpia biblioteca amb llibres especials, que li donen valor. El subscriptor és molt conscient que fa possible el projecte”. Sobrecobertes, acabats metal·litzats... Els colofons de cada llibre expliquen per què aquest logo concret és al llom de la novel·la, i varien amb cada títol per fer-ho diferent de l'anterior, precisa Sergi Pérez.

La caixa de subscripció de cada llibre inclou punts de llibre, postals, i un enigma amb pistes que has de resoldre de vegades amb la cooperació amb altres subscriptors, que de vegades han d'intercanviar informació de les pistes que han rebut, com ara hipotètiques cartes creuades entre les novel·listes Ursula K. Le Guin i Alice B.Sheldon, per resoldre conjuntament un misteri literari.

El projecte inclou també un butlletí i un personatge, la Dunia, que simula ser una intel·ligència artificial que parla sobre els temes dels llibres: “la ciència ficció i la fantasia és una excusa per parlar de l'ésser humà, per posar-lo contra les cordes de l'actualitat , i utilitzem Dunia com aquest personatge que qüestiona tot el que fa l'ésser humà i ho intenta relacionar amb els llibres que fem”, explica Laura Huerga.

La col·lecció d'autors

Huerga creu que la fórmula és ideal per garantir la viabilitat del projecte tal com està pensat perquè els permet arriscar. Editen autors molt coneguts com Arthur C. Clarke o Isaac Asimov, però també garanteixen la paritat i l'edició d'altres autors imprescindibles però malauradament desconeguts, com la Margaret Cavendish amb el seu 'El món resplendent' que tant ha influït en la història de la literatura fantàstica .

'La nit de l'esvàstica', per exemple, és un llibre que s'ha traduït al català abans que al castellà. “No s'entén que encara no ho tinguéssim”, explica Laura. Volíem donar-lo a conèixer, és al nostre ADN avançar-nos a edicions en castellà. “La novel·la de Katharine Burdekin es va publicar abans del '1984' d'Orwell i ja inclou idees com la reescriptura de la història, la postveritat, i va ser un referent per a Margaret Atwood també des del punt de vista de la dona”. Sergi Pérez apunta que es va escriure abans de la Segona Guerra Mundial i com que a la trama els nazis guanyen, això va influir que la novel·la desaparegués, “perquè quan Anglaterra va entrar en guerra no volia que es llegís. Philip K. Dick va fer una cosa semblant amb 'L'home al castell', però amb la guerra acabada”.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El projecte està molt connectat amb les llibreries, a les quals Huerga reivindica com un espai que funciona pràcticament com a centres cívics a molts llocs, i apunta a l'explosió del fantàstic en català. “El gènere ja ha desbordat fa temps la llibreria especialitzada. Hi ha moltes més llibreries que ara tenen secció de fantàstic que abans, per això el nostre èmfasi en la bibliodiversitat, perquè si hi ha altres editorials garantim més espai. Males Herbes, Raig Verd, la indòmita, Cronos, Mai més, Duna llibres…totes juntes creem un ecosistema prou potent”.

L'evolució del gènere també ha ampliat els públics que el llegeixen, des de gent molt jove fins a aquells de mitjana edat i més grans que no havien tingut abans accés a aquest tipus de continguts en català, “i contra la idea de l'imaginari col·lectiu, hi ha moltes dones subscriptores i moltes dones que compren a través de la web. A priori es nega, però són moltes les fans del gènere”.