El Sant Jordi més internacional des de l’inici de la pandèmia

La por de la covid i la prudència, i les restriccions de mobilitat i altres mesures de seguretat, havien restringit al mínim des del 2020 les visites foranes.

Demà passat se sabrà si es repeteix el Sant Jordi multitudinari i de rècord de l’any passat, que va caure en diumenge, en la que serà la primera Diada en feiner des de la pandèmia. Vegem qui és qui.

David Walliams.

El polifacètic escriptor (Londres, 1971), que demà exercirà de pregoner, és un popularíssim còmic, actor i presentador al seu país. Humorista en sèries com Little Britain o Rock profile i jutge del concurs televisiu Britain’s got talent, és per sobre de tot això un autor de best-sellers infantils i juvenils que des del seu debut, amb El mago del balón, ha venut més de 56 milions d’exemplars dels seus llibres, entre els quals L’àvia gàngster, Entrepans de rata, Els pitjors nens del món, El noi del milió, El papà bandit, Abuelasaurio o Un elefante inoportuno, i ha sigut traduït a 55 idiomes. A més, té un costat solidari: per recaptar fons amb finalitats benèfiques ha sigut capaç de nedar l’estret de Gibraltar, el canal de la Mànega o el Tàmesi.

Hernán Díaz.

Nascut a Buenos Aires el 1973, criat a Suècia i instal·lat als Estats Units, on és professor de literatura a Colúmbia, Hernán Díaz va optar al Booker i va guanyar el Pulitzer 2023 amb Fortuna (Anagrama/Periscopi). Amb l’adaptació televisiva a HBO en marxa, protagonitzada per Kate Winslet, aquesta novel·la tan aplaudida s’alça com un intel·ligent puzle literari de quatre versions diferents, que es complementen i contradiuen, d’una mateixa història: la d’un magnat que va saber enriquir-se amb el crac del 29, a través del qual l’escriptor explora els racons del capitalisme nord-americà.

Bonnie Garmus.

Aquesta californiana establerta a Londres tenia 64 anys quan, després d’una carrera com a redactora i directora creativa, la seva opera prima, Lliçons de química, es va convertir en un fenomen editorial molt aplaudit traduït a 39 idiomes i convertit en una popular sèrie que Apple TV va estrenar a la tardor. A Espanya, de bracet amb Salamandra, en castellà i català, ja porta set edicions de la història d’Elizabeth Zott, científica inconformista que en els Estats Units patriarcals dels anys 50 i 60 rebutja ser només mestressa de casa per dedicar-se a la seva passió, la química, un món misogin que li tanca les portes. Fins que li ofereixen presentar un programa des del qual envia un missatge d’emancipació a les dones que la segueixen.

Pablo Vierci.

Firmant amb el director barceloní Juan Antonio Bayona, amb qui va estar en el rodatge, hi haurà l’escriptor uruguaià autor de La societat de la neu, títol en què es va inspirar el cineasta per a la seva pel·lícula. Al cap de 50 anys de l’accident d’avió als Andes, aquest llibre tan premiat recollia els testimonis dels supervivents de la tragèdia, molts amics seus, que es van veure abocats a alimentar-se dels cossos dels morts per no morir d’inanició després de 72 dies. Va ser reeditat el 2022 per Alrevés, en castellà i català, i ja va per la cinquena edició. És, també, un dels més venuts de les últimes setmanes després de beneficiar-se de l’èxit del film, que va arrasar als Goya i va ser nominat als Oscars.

J. Abrams.

No ve J. J. Abrams (Perdidos, Fringe, Alias, Star Wars, Star Trek, Missió impossible...), però sí Doug Dorst, en qui el cineasta, productor i guionista va confiar per ajudar-lo a escriure l’insòlit i llaminer llibre objecte, ja alçat com a novel·la de culte i fenomen mundial, que va idear, va concebre i va culminar en S. El barco de Teseo (Duomo). "En aquest moment de correus electrònics i missatges de text, i tot el que es mou al núvol d’una manera intangible, aquest llibre és intencionalment tangible", ha recalcat J. J. Abrams, que per això entre les seves pàgines va inserir coses que literalment "pots tenir a la mà: postals, fotocòpies, pàgines de blocs de notes, pàgines del diari escolar o un mapa en un tovalló...". Amb claus ocultes i enigmes, proposa un joc gairebé interactiu en què dos lectors, un noi i una noia, es comuniquen a través de les notes manuscrites que deixen als marges del llibre, un intercanvi que els porta a un món desconegut i ple de riscos.

Won-pyung Sohn.

El 2020, la novel·lista i directora de cine sud-coreana Won-pyung Sohn (Seül, 1979) es va veure desconcertada per l’èxit del seu primer i commovedor llibre, Ametlla (que Temas de Hoy rellança en edició de col·leccionista il·lustrada per Gema Vadillo). Un fenomen juvenil a 20 països i la novel·la coreana més venuda a Espanya, el protagonista és el Yunjae, un adolescent que pateix d’alexitímia, o cosa que és el mateix, és incapaç de sentir emocions, ni alegria ni tristesa. La seva mare i la seva àvia l’ajuden fins que un dia es queda sol. Una bonica història d’amistat i perseverança.

María Larrea.

La seva increïble història autobiogràfica, Los de Bilbao nacen donde quieren (Alianza), ja porta vuit edicions, i a aquesta autora (Bilbao, 1979) li ha valgut diversos premis a França, on, filla de pares espanyols que van emigrar, es va criar i continua vivint. En ella reflecteix com després de l’avís d’una tarotista va descobrir que va ser adoptada il·legalment, igual que els pares que ella creia biològics durant el franquisme.

Stefano Mancuso.

Professor a la Universitat de Florència, l’italià Stefano Mancuso (1965), autor de diversos assajos (tots a Galaxia Gutenberg), com La tribu de los árboles, en què es reforça com una de les màximes autoritats mundials en el camp de la neurobiologia vegetal, presenta novetat: Fitópolis. La ciudad viva (Galaxia Gutenberg). En aquest llibre defensa que important que és per al futur de la humanitat que les ciutats del futur es transformin en llocs on la relació entre plantes i animals sigui tan harmoniosa com la que es dona en la natura.

Lucie Rico.

Nascuda el 1988 a Perpinyà, d’origen espanyol, la guionista de cine va començar a publicar a França, on la seva primera novel·la va ser doblement premiada. Amb la segona, GPS (AdN, en castellà i català), un thriller que ja va presentar al febrer a BCNegra, va complir el seu somni que els seus llibres travessesin els Pirineus.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Lauren Beukes.

De la premiada sud-africana Lauren Beukes (Johannesburg, 1976), autora de títols com Zoo city, Monstruos rotos, Las luminosas o Afterland, arribava el novembre passat el seu thriller de fantasia i ciència-ficció Bridge. Buscant la seva mare al multivers (a Mai Més, en castellà i català). Amb aires de Strangers things i Tot a la vegada a tot arreu, segueix el viatge de la protagonista, Bridget Kittinger, a un univers paral·lel gràcies a un cuc dels somnis, que era l’obsessió de la seva traspassada mare neurocienfítica, amb la qual va mantenir una relació maternofilial com a mínim estranya i distant.