Diada popular i sense cues

La diada de Sant Jordi va molt més enllà de Barcelona i depassa els límits de la gran ciutat. Bona mostra d’aquesta transversalitat de la celebració són els milers de catalans de municipis pròxims a la capital que opten per la proximitat dels seus barris i decideixen viure l’essència de Sant Jordi en els seus propis contextos locals. Diverses lectores han compartit amb EL PERIÓDICO –que va obrir una convocatòria per rebre cartes dels lectors– els seus motius per viure el Sant Jordi a les seves respectives ciutats de l’àrea metropolitana, on acumulen dotzenes de simbòliques experiències i records.

Sintetitza bé aquests motius la vivència d’Isabel Ibáñez, veïna de Santa Coloma de Gramenet, ciutat a la qual va arribar el 1967. Als seus 77 anys, Ibáñez explica que va començar a celebrar Sant Jordi a Santa Coloma al principi de la dècada dels 80, després d’anys fent-ho a la capital catalana: "Vaig entendre que a Santa Coloma és diferent". ¿Per què? "Perquè es viu amb la mateixa intensitat i perviu una essència més popular, sense tantes aglomeracions com a Barcelona", apunta Ibáñez, que considera que "la massificació barcelonina ha suposat que a poc a poc es perdin vincles".

També prefereix la proximitat local Arianna Bruguera, veïna de Granollers, que defineix el Sant Jordi a la ciutat del Vallès Oriental com "una oportunitat per disfrutar d’autors locals sense les grans cues i aglomeracions de Barcelona". El seu pla per a aquest 23 d’abril és passejar per la zona de la Porxada, on s’ubiquen les llibreries i parades de roses, i assistir a un recital de poesia a la sala Tarafa. Sant Jordi és per als lectors un "incentiu", tal com ho defineix Marc Batalla, veí de Sabadell, en una carta remesa a aquest diari.

Records simbòlics

Sílvia Sala, veïna de Sant Cugat, coincideix amb Ibáñez i Bruguera en el fet que a la seva ciutat "es pot disfrutar d’un ambient similar al de Barcelona però sense tanta gent". Tot i que sigui un dia feiner, assegura Sala, de 50 anys i mare de dos nens de 10 i 9 anys, "tota la família" surt a comprar llibres i roses solidàries pel centre de Sant Cugat.

La diada de Sant Jordi és així mateix un generador de simbòlics records, que perviuen especialment en la memòria dels grans. És el cas d’Emília Garcia, de 78 anys i veïna de Sabadell, que remet a la pandèmia al ser preguntada per una experiència emotiva vinculada a Sant Jordi. "Durant la pandèmia vaig rebre una rosa de paper i la vaig posar al balcó, i recordo que em va fer plorar de tristesa al veure que no podia sortir", rememora l’Emília, que posa en valor el "formiguer de persones" que és Sant Jordi a Sabadell però sense arribar a ser Barcelona, on "la celebració és molt bonica però aclaparadora per les aglomeracions".

Per a experiència simbòlica la que evoca Isabel Ibáñez a Santa Coloma, on el Sant Jordi va funcionar com a eina cultural per connectar veïns d’origen migrant amb la ciutat. "Fa uns 15 anys, vam fer uns cursos de sardanes i vam anar a les escoles del barri de Fondo, on viu més població migrant de la ciutat. Posteriorment, els nens dels cursos van venir amb les seves famílies a celebrar Sant Jordi a una plaça de Santa Coloma, i em va impressionar que algunes d’elles em deien que, malgrat viure des de feia anys a la ciutat, era la primera vegada que visitaven la plaça. Allò em va motivar molt per veure en la cultura un instrument d’integració", narra Ibáñez.

El valor de la cultura

Notícies relacionades

Nagore Aranburu: "Cal revisar el grau de violència que permetem"

La sèrie ‘Santuario’ mostra un futur distòpic que espanta

Un altre dels contextos on Sant Jordi opera com a element integrador és el popular barri de Sant Roc, a Badalona, un dels més vulnerables de Catalunya. Des d’allà, Albert Francolí, membre de la Fundació Ateneu Sant Roc, explica que "fa una mica més de 20 anys, voluntaris de la fundació i veïns del barri es van adonar que a Sant Roc no es portava a terme cap acte ni celebració de la diada, i van decidir posar fi a aquesta situació". Va ser aquesta la raó per la qual veïns i voluntaris van organitzar una parada de llibres perquè les vivències de Sant Jordi també arribessin a l’estigmatitzat barri de Sant Roc. La iniciativa continua vigent en el dia d’avui: es tracta d’una taula de 20 metres amb llibres nous, en català i enfocats a un públic jove per fomentar la llengua al barri.

Sant Jordi és, al seu torn, el dia més important de l’any per a les llibreries de proximitat que troben en la celebració local la seva millor carta per resistir. Exemple paradigmàtic d’això és la llibreria Carrer Major de Santa Coloma, a la qual està "molt vinculada" Isabel Ibáñez, o la llibreria La Mulassa, de Vilanova i la Geltrú, que va obrir el 1975 i va ser comprada per la llibretera Anna Llosa el 1985.