"Alegria, gratitud, emoció i, per què no dir-ho, sorpresa"

Serrat entreveia ahir al matí un dia tranquil amb les seves ocupacions de senyor cantautor retirat dels escenaris: renovar-se el carnet de conduir, visitar el notari per unes gestions i dinar en família. Va poder fer-ho tot, encara que a mig matí, el seu guió del dia es veiés sacsejat per una trucada en què li van preguntar "si tenia plans per al 28 d’octubre". La Fundació Princesa d’Astúries li va transmetre que era seu el premi de les Arts del 2024, anunci que acull amb "alegria, gratitud, emoció i, per què no dir-ho, també sorpresa".

Així ho explicava Joan Manuel Serrat hores després a la premsa a la seu barcelonina de la SGAE, on va fer unes reflexions sobre la naturalesa del seu art particular, el de fer cançons i cantar-les. Va recordar que se sent "part d’un ofici" i company "dels que han fet d’escriure i cantar no només una manera de guanyar-se la vida, també d’expressar-se". Cançó amb ànim de "transmetre un pensament poètic", va afegir. I en dues llengües, un fet que el jurat ha destacat. "Totes dues conviuen en mi amb tota naturalitat i sense necessitat d’utilitzar un diccionari per passar d’una a l’altra".

Serrat es va estendre respecte al que considera "el problema més proper", el que més li preocupa, va assegurar, que és l’estat de "la vida, el món, la terra, l’aigua, la relació de l’home amb l’espai que ocupem". Tot i que no es veu a si mateix com a "abanderat de cap causa, sinó còmplice i acompanyant", va posar un accent en "el maltractament de l’home al medi", que ciutadans i administracions "veuen i viuen", però "de vegades va més ràpid el deteriorament que les solucions". Va recordar quan va escriure Pare, la seva primerenca cançó ecologista, el 1973. "Han passat 50 anys i la gent s’està conscienciant de la necessitat de no ser només observadora, sinó activista. Però les decisions són molt lentes i la necessitat de redreçar el camí és molt urgent".

Fans republicans

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Aquest guardó potser fa arrufar les celles als seus admiradors republicans, se li va suggerir, davant la qual cosa es va quedar un segon en silenci. "Doncs que canviïn el nom al premi", va aclarir més de broma que seriosament. "Senzillament, aquest és un premi que ha donat un jurat del qual fa 30 anys jo vaig formar part. Seria molt sorprenent que jo renunciés ara a un premi del qual vaig ser jurat fa 30 anys", va afegir, abans de procedir a relativitzar: "Això d’arrufar les celles passa sempre".

Serrat va explicar que, després de la gira de comiat del 2022, continua donant forma a lletres i melodies, però es va mostrar escèptic sobre el seu encaix en la indústria musical. "Ara, tal com està muntat tot, és poc estimulant. Moltes coses no les entenc, i per això no m’hi trenco el cap. Em parlen d’internet i això de penjar cançons em sona més al Cluedo que a res més", va confessar. El cançonaire no deixa de ser-ho així com així. "Vaig fent coses, escriure, alguna cançó també, no per necessitat de publicar res, sinó perquè em ve de gust".