concert
Pony Bravo desafia el clixé de l’Andalusia «exòtica»

S’ha associat Pony Bravo amb l’estela del rock andalús dels 70, terreny en el qual han prosperat nombroses bandes en els últims temps, però el seu estil, molt en particular en el seu cinquè àlbum, Trópico, és una altra cosa i apunta més cap a l’exploració de territoris desconeguts que no pas a evocar o recrear formes ja existents. Ells insisteixen en aquesta idea, posant en el centre «el punt de vista de la cultura crítica» i marcant distàncies amb «aquesta bombolla» que sembla ser Andalusia, carregada d’arquetips que poden arribar a esborrar el talent.
Parlem amb Daniel Alonso, vèrtex del trio originari de Sevilla, que ara treballa a distància perquè Pablo Peña viu a Madrid i Darío del Moral, a Barcelona. Trópico desafia les categories sonores ordinàries amb la seva evolució de la psicodèlia amb ressonàncies de funk lisèrgic, dub, guitarres afrobeat i ressons andalusins, tot això tocat per esclats de so exòtic dels anys 50. Un gènere que els sembla inspirador perquè «partia d’una invenció i no es basava en el folklore real», apunta. «Hem utilitzat aquesta influència per relacionar-la amb Sevilla i amb Andalusia, on s’ha desenvolupat un clixé de cultura que funciona com una illa exòtica».
Pony Bravo es col·loca entre una sintonia natural amb allò local, la tradició andalusa que pivota entorn del flamenc i el rebuig cap al «xovinisme i l’orgull de bandera», apunta Alonso. El seu estil evita tant «caure en la simple defensa d’allò local» com també el contrari, «ser autodestructius», medita, «perquè tenim molt carinyo a tots aquests elements de la tradició». Però creu que «si Sevilla o Andalusia es converteixen en una espècie de Venècia, que viu del turisme, és interessant parlar del que això provoca en la cultura».
Notícies relacionadesTasca complexa
Trópico reflecteix la cavil·lació filosòfica sobre el que s’espera d’un creador per haver nascut en cert lloc. Tasca complexa, indica Alonso, la d’esquivar el modus operandi dominant. «És David contra Goliat, però potser l’obligació dels projectes independents és generar una mica de reflexió». Així fa 16 anys que Pony Bravo fa música, «un petit miracle» en aquest «camí ple de pedres i corbes» que avui els porta a Paral·lel 62.
* Fe d'errates
«L’obligació dels projectes independents és generar una mica de reflexió», afirmen
El grup sevillà, que actua aquesta nit a Paral·lel 62, proposa una música amb arrels però aliena al «xovinisme i a l’orgull de bandera».
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet