L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

A Degenerado, la francesa Chloé Cruchaudet va captivar 100.000 lectors amb la història real d’un desertor de la Primera Guerra Mundial que es va travestir per esquivar la mort. Ara, a Céleste i Proust (Finestres /Lumen; premi RTL al millor còmic de l’any), rescata "de l’ombra" una altra vida oblidada, la de Céleste Albaret (1891-1984), una jove camperola acabada de casar de 21 anys que es va convertir en entregada assistent, majordoma, serventa, secretària, confident i amiga de l’autor d’A la recerca del temps perdut, que a més el va acompanyar al llit de mort.

"Estava fascinada per aquell home" i recordava com els més meravellosos de la seva vida els nou anys que va treballar a la casa de Marcel Proust (1871-1922), de 1913 fins que l’escriptor va morir de pneumònia, explica Cruchaudet (Lió, 1976), de visita a Barcelona. L’objectiu d’aquest còmic és, assenyala, "honrar la seva memòria i fer un reconeixement a una dona invisible que en l’àmbit domèstic era capaç de fer un plat deliciós i que va tenir el do d’aportar felicitat i llum i de cuidar un home que sí que ha sigut recordat pel seu enorme talent literari".

"Es va ocupar del seu cos malalt, del seu cor, la seva ment... És complicat definir la seva relació, que va ser molt bonica. Crec que hi va haver una passió, tot i que no física, perquè ell era homosexual. Ell va tornar a ser un nen i ella es va convertir en la mare", especula la dibuixant, que narra la història en aquarel·la i tons pastel.

Classes socials diferents

"Tot i que eren de classes socials molt diferents i eren personatges oposats, entre ells hi havia alquímia –opina–. Però mai va ser una relació d’iguals, hi havia una línia invisible que no van creuar mai. Ella tenia certes il·lusions d’elevar-se per sobre de la classe baixa de la qual venia i ell li va deixar veure algunes coses del seu món de rics. Durant la seva vida, Céleste va passar per problemes econòmics".

"Ell l’admirava i li atribuïa cert talent literari i per això li va resultar interessant contractar-la com a treballadora domèstica. Ella va estar a la cuina literària amb ell i el va alimentar intel·lectualment. Tinc la sensació que Céleste li transmetia certa seguretat. I reien molt junts. Crec que no es valora prou l’humor a l’obra de Proust", diu Cruchaudet.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"Céleste s’assegurava que el treball de l’escriptor fluís, li facilitava la vida quotidiana i li donava benestar. La mort va posar punt final a l’obra de Proust, que, si hagués viscut 20 anys més, hauria seguit corregint els seus textos contínuament. Era un maníac del llenguatge, meravellós, que va revolucionar la literatura. Tornava bojos els impressors de l’època perquè canviava paràgrafs contínuament; els editors de Gallimard el devien detestar. De fet Céleste en feia d’enllaç. Era el filtre que deia qui podia entrar al sancta santorum del geni", diu Cruchaudet. L’escriptor li va fer un homenatge. Només va identificar dos personatges amb els noms reals a A la recerca del temps perdut: Céleste i la seva germana Marie Gineste, a Sodoma i Gomorra, el quart llibre del cicle literari.

La historietista, que al juny veurà reeditat Degenerado a Lumen, es va basar en les memòries d’Albaret i en entrevistes que va fer al final de la seva vida "davant les barbaritats que sentia sobre la seva relació amb l’escriptor".