Viatge cinematogràfic a Brooklyn

Lulu on the bridge s’inspira en el mite de la capsa de Pandora per relatar la història d’un saxofonista de jazz que rep un tret durant una actuació i perd les ganes de relacionar-se amb la resta del món. Harvey Keitel, Mira Sorvino, Willem Dafoe, Vanessa Redgrave i diversos músics de l’escena novaiorquesa van formar part del repartiment d’aquest curiós film que barreja idil·li, passeig pel costat fosc i revelació causada pel descobriment d’una pedra màgica.

La vida interior de Martin Frost és una mica més ambiciosa, però també menys aconseguida. És una reflexió sobre la creació literària protagonitzada per un novel·lista que, esgotat, decideix passar una temporada en una casa de camp a prop de Nova York i allà troba una misteriosa dona que vol convertir en la seva musa. Irène Jacob i David Thewlis són la parella protagonista, a la qual s’uneix Sophie Auster, la filla cantant de l’escriptor.

Més determinants

Més interessants i determinants resulten els dos films que va fer amb Wayne Wang, Smoke i Blue in the face, tots dos del 1995. Quan es parla de Nova York des del punt de vista de la recreació cinematogràfica, sempre surten a col·lació Martin Scorsese, Jim Jarmusch, Woody Allen o Abel Ferrara. Hauríem d’afegir la Nova York d’aquest díptic entre la ficció, el document i el conte, dues pel·lícules dirigides per Wang i escrites per Auster, tot i que el novel·lista va participar també activament en el procés de realització.

L’acció de Smoke, guardonada amb el premi especial del jurat al festival de Berlín, es desenvolupa durant l’estiu del 1987 a l’estanc d’Augie Wren, en una cantonada de Brooklyn, lloc en el qual se citen diversos personatges i on l’estanquer relata la seva fabulosa història de com es va fer fotògraf. Té una estructura en capítols i el repartiment és immillorable: Harvey Keitel, William Hurt –que encarna un novel·lista en crisi anomenat Paul Benjamin, transsumpte d’Auster–, Forest Whitaker, Ashley Judd i Jared Harris, entre d’altres. L’epíleg del film és un relat dins del relat, la preciosa història titulada El conte de Nadal d’Auggie Wren, que després es publicaria en llibre.

Blue in the face és una barreja de documental quotidià sobre Brooklyn, el gran territori d’Auster, i algunes de les seves ficcions, amb desfilada d’amics i coneguts de l’àmplia escena cultural novaiorquesa (Lou Reed, Jim Jarmusch, John Lurie, Madonna, Roseanne, Lily Tomlin, Michael J. Fox) que expliquen també les seves històries a l’estanc de Wren. Perfecte complement de Smoke i ostentació d’improvisació.

Wang i Auster es van distanciar després, però quan el segon va ser president del jurat al festival de Sant Sebastià del 2007, la ferida va quedar cicatritzada, ja que el film de Wang Mil anys de pregàries es va emportar la Concha d’Or. Els guions de totes les pel·lícules d’Auster van ser editats en el seu moment per Anagrama.

Notícies relacionades

Un nou concurs amb Micky Núñez

La tornada al col·le dels famosos

Quant a adaptacions de les seves novel·les només existeix, curiosament, una pel·lícula de cert abast. Philip Haas va realitzar el 1993 una interessant versió de La música del azar, la història del diletant, el jugador i una excèntrica partida de cartes que van protagonitzar James Spader, Mandy Patinkin i Chris Penn. El 2020, el director argentí Alejandro Chomsky va realitzar El país de las últimas cosas, segons la novel·la homònima de ciència-ficció publicada el 1987 i amb producció executiva del mateix Auster.

Millor va ser l’adaptació al còmic de Ciutat de vidre, la primera de les tres novel·les curtes que composen La trilogia de Nova York d’Auster. El guionista Paul Karasik i el dibuixant David Mazzucchelli van traslladar el 1994 al llenguatge de les vinyetes aquesta estranya història sobre un detectiu que no és un detectiu i una errònia trucada nocturna, barreja d’intriga policíaca i relat amb elements surrealistes que adquireix en les il·lustracions una atmosfera somnàmbula i noir.