Comic Barcelona amb Ibáñez en la memòria

El saló obre portes amb més expositors (220), un pressupost de 920.000 euros (70.000 més que el 2023) i esperant igualar els 110.000 visitants de l’any passat. L’objectiu, apunta la seva directora, Meritxell Puig, és «atraure més públic i un públic nou, posant èmfasi en el jove». Per a això, han reforçat els llaços i sinergies del món del còmic amb altres disciplines com el cine, els jocs de rol i, com a novetat, la fantasia, la ciència-ficció i el terror, amb la nova secció Utopia, amb activitats i xerrades sobre Lovecraft, Tolkien o Brandon Sanderson. L’aposta és per un model fidel a «la divulgació i promoció de la historieta» que «no té res a veure amb una Comic Con i sí amb una programació més cultural» que busca atraure un públic no habitual del còmic.

Aquest saló arriba després que el gener passat es presentés el primer Llibre Blanc del Còmic a Espanya que si bé confirmava que és un mercat puixant en vendes i en vida cultural, també constatava la precarietat de la majoria dels autors, dels quals només un 21% pot viure del còmic i el 64% no arriba al salari mínim. També arriba just després d’una diada de Sant Jordi en què l’11% del total de llibres venuts van ser còmics. En castellà, van representar el 16% i, en català, el 7%, havent crescut aquest últim vuit punts respecte al 2023.

Xerrades i exposicions.

Molt diversos són els temes de les mostres d’aquest any, però d’obligat compliment serà acostar-se a El nostre Ibáñez. A més de 50 originals, es recuperen els dibuixos que més de 85 col·legues li van dedicar pels seus 80 anys (literalment habitant els pisos d’uns quants 13, Rue del Percebe) i dedicatòries de lectors.

Un altre homenatge pòstum rep Trini Tinturé, morta aquest gener als 88 anys i que l’any passat rebia el Gran Premi del saló. Una mostra recorre la trajectòria d’aquesta pionera de la historieta espanyola, autora d’Emma, la encantadora, que es va prodigar en el mercat europeu, i visibilitza les figures d’altres autores de la seva generació que van obrir camí. Que d’algunes hagi sigut impossible trobar una fotografia o els anys de naixement i mort prova com de necessària que és la seva recuperació.

També les dones, 30 autores, són omnipresents a la mostra Bruixes-Sorginak-Brujas. Aquelarre il·lustrat. Dibuixants com Nadia Hafid, Carla Berrocal, Teresa Valero, Cristina Durán, Ana Galvañ o Sara Soler es donen cita entorn de la foguera de l’imaginari de bruixes.

I en l’univers fantàstic de Mad Max s’acosta una altra exposició, amb dibuixos de diversos artistes, amb cúpula del tro inclosa, introbables novel·les i pòsters de cine i cobejats cotxes en miniatura. Tot un repàs del fenomen de la saga de George Miller coincidint amb l’estrena, aquest mes, de la nova pel·lícula de la sèrie, Furiosa.

Una altra mostra revela el mètode de treball de Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido per realitzar la seva premiada sèrie Blacksad, presidida pel gat detectiu mida XXL, mentre que el literalment fantàstic pinzell de Tomás Hijo, autor del Tarot de Guillermo del Toro, es revela en espectaculars il·lustracions.

Mafalda, còmic i futbol, còmic i rock, manga, superherois, fanzins o els 100 anys del naixement de Josep Coll són alguns dels temes que destaquen en les xerrades i taules rodones al costat de masterclass i tallers de còmic i animació.

Convidats.

En una ferma aposta pels creadors arriba un planter de firmes tant internacionals com nacionals. Venen més enllà de les fronteres, entre d’altres, la britànica Posy Simmonds (Gran Premi d’Angulema 2024), el nord-americà Beto Hernández (Palomar), el suís Martin Panchaud (El color de las cosas), els francesos Georges Bess (Notre-Dame de París) i Lisa Lugrin (Jiujitsufragistas), els italians Tanino Liberatore (RanXerox) i Stefano Casini, las autoras de Monstress Marjorie Liu i Sana Takeda, la finlandesa Max Sarin (Se ha horneado un crimen), els alemanys Mikael Ross (Aprendiendo a caer) i Max Baitinger (Sibylla), l’holandès Erik Kriek (La fosa) i l’argentí Liniers.

Sala de cine.

Aquest any cobra especial protagonisme la secció Comic Vision, amb la gran Sala de Cine on, com a novetat, dissabte i de la mà del Festival de Sitges, hi haurà una marató cinèfila que s’allargarà més enllà del tancament del saló, fins a les dotze de la nit. S’hi projectarà El cuervo, mítica cinta en el rodatge de la qual fa 30 anys moria en accident Brandon Lee i de la qual aquest any arribarà un remake. Dissabte també hi haurà projeccions de les cintes d’animació Dispararon al pianista, de Mariscal i Fernando Trueba, i Heavies tendres, de Juanjo Saéz. Divendres, el plat fort serà Paco Roca, amb documental i xerrada acompanyant l’estrena de La casa, basada en el còmic sobre el seu pare. El dibuixant, que dissabte farà una xerrada per El abismo del olvido, amb Rodrigo Terrasa, serà present i dialogarà amb el director Álex Montoya. Un altre documental recordarà Purita Campos i Esther y su mundo, de la qual aquest any arriba nova aventura, La boda, de la mà d’Aneke i Carlos Portela. Per a diumenge: projecció de la nominada a l’Oscar Robot Dreams, versió de l’obra de Sara Varon, i estrenes de Shortcomings, basada en el còmic d’Adrien Tomine, i de la cinta espanyola de ciència-ficció Invasión (amb dibuixos de Carlos Giménez). A la zona de l’auditori, dues mostres sobre la realització de Robot Dreams y La casa.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Nens i joves.

Amb firmes del famós ratolí periodista Geronimo Stilton, picades d’ullet a l’univers caní de Bluey, un escape room pintacares, tallers de còmic i xapes, contacòmics… El ja popular espai Comic Kids tornarà a insistir en la historieta com a perfecta eina per introduir i atrapar els xavals en la lectura. I, pensada per als selfies adolescents, una recreació de l’habitació del protagonista de Heartstopper.