Bonnie Garmus: "Encara avui, la gent creu que les dones guapes són tontes"

¿Com es va convertir en una escriptora?

Sempre ho he sigut. Vaig escriure el primer conte als 5 anys: tenia una pàgina de llarg i era realment dolent. Als 12 vaig escriure la primera novel·la, de 200 pàgines. Després vaig treballar al sector tecnològic i vaig continuar escrivint. L’anterior a Lliçons de química tenia 700 pàgines i va ser rebutjada 98 cops.

¿I d’on diria que va sortir Lliçons de química?

D’un mal dia de feina. Era en una reunió en la qual, com gairebé sempre, era l’única dona a la sala. Vaig fer una presentació, em van ignorar completament i tot seguit, després d’un silenci molt incòmode, un dels homes que era allà va dir: ‘Això és el que crec que hauríem de fer’. I a continuació, va repetir tot el que jo havia dit. Vaig tornar a la meva taula emprenyadíssima i vaig escriure el primer capítol de Lliçons de química. La seva protagonista, Elizabeth Zott, se’m va aparèixer i em va dir: ‘¿Has tingut un mal dia? Jo vaig tenir una mala dècada’.

¿Va ser com una venjança?

És una manera de veure-ho. Deu anys després, un dels homes que era a la reunió va venir a una de les firmes dels meus llibres i em va dir que estava molt penedit del seu comportament. Em va portar 10 exemplars perquè els dediqués a tots els que eren aquell dia a la sala. En general, els vaig escriure coses boniques a tots, menys a un d’ells, al qual li vaig posar Karma is a bitch [Rialles].

¿Com se li va acudir barrejar la cuina i la química? A la novel·la semblen dos llenguatges diferents que, en el fons, parlen el mateix idioma.

Volia col·locar l’Elizabeth a la televisió perquè fos capaç de difondre el seu missatge i l’única manera de fer-ho creïble en aquella època era amb una cosa relacionada amb la llar. També volia que estigués relacionada amb la ciència i la química era perfecta per fer-ho, tot i que va ser difícil. Vaig haver d’estudiar els manuals dels anys 50, la química era diferent de la que s’ensenya avui. Però va ser un procés molt gratificant. La química afecta totes les altres ciències i cada cosa que existeix sobre la faç de la terra.

¿Com s’escriu un llibre feminista protagonitzat per una dona famosa per cuinar als anys 60? Les dones continuen cuinant més, tot i que els xefs famosos són gairebé tots homes.

Ho sé, la societat tendeix encara a reforçar la idea que els homes són superiors a les dones, molts estereotips continuen perpetuant-se tot i que la ciència ho desmenteixi. Per això per a mi era clau situar l’Elizabeth en un ambient de científics, tots havien de saber que malgrat ser una dona, ella era tan capaç com ells, però van decidir ignorar-ho. Van decidir seguir els prejudicis en lloc dels fets de la ciència.

Els protagonistes, Elizabeth Zott i Calvin Evans (Lewis Pullman a la sèrie d’Apple TV) tenen en comú ser molt poc complaents, fins i tot una mica asocials.

Tots dos són introvertits i van patir terribles tragèdies en la seva infància. Ell és un científic famós i tothom pressuposa que per això no té problemes. Amb ella passa el mateix perquè és bonica. Fa poc vaig llegir un estudi que deia que encara avui, la gent tendeix a creure que les dones guapes són tontes. Així que volia donar-li aquesta qualitat a ella i cert estoïcisme per suportar-la. Molta gent que ha llegit el llibre pensa que l’Elizabeth i el Calvin són dins de l’espectre i és una cosa que m’encanta perquè tinc molts amics que ho són. Hem triat ignorar que Mozart i Einstein eren autistes i van ser dues de les ments més brillants que ha donat el món. L’autisme no és cap discapacitat i les persones dins de l’espectre tenen moltíssim a oferir, probablement més que la resta de nosaltres.

¿Per què l’estoïcisme?

Perquè els seus principis estan estretament alineats amb certs trets de l’autisme, com l’autoresponsabilitat, el sentit de la lògica, la capacitat de separar el bo i el dolent, de dir el que un pensa.

¿Què li diuen les químiques que han llegit el llibre?

M’han escrit moltes dones que treballen en el camp de la ciència i és preocupant la quantitat d’elles que m’han confessat que treballar al laboratori d’Elizabeth Zott se sembla molt a fer-ho el 2024. Només el 28% dels llocs de treball STEM és femení. Un 28% és un número terrible. Sobretot perquè els treballs STEM són els més lucratius i necessitem que les dones tinguin poder i diners, només llavors podem seguir endavant. El contrari, frenar les dones, frena el món sencer.

¿No és optimista sobre com ha avançat el feminisme?

Als Estats Units ens han tret el dret a l’avortament. Estem perdent coses tan bàsiques com el control dels nostres cossos. Les dones encara guanyen molt menys que els homes, una cosa que no té cap tipus de sentit. Tendim a donar-li molt més crèdit a la societat a l’hora de modelar-nos, quan en realitat estem modelats per la ciència. La ciència ens controla a nosaltres i el nostre cos.

L’entitat com a personatge que li dona al gos de l’Elizabeth a la novel·la, el Dos de Set, és molt especial. És un gos amb consciència, que entén a la perfecció el que li diuen els humans.

Està basat en un gos que vaig tenir que es deia Divendres. Era molt intel·ligent. Quan ens vam mudar a Suïssa, ¡va aprendre alemany! Fins i tot els arbres prenen decisions. Els gossos, tots els animals, processen informació i prenen decisions. La seva intel·ligència és diferent, però això és perquè tendim a mesurar la intel·ligència en termes humans i això és un error, perquè resulta molt limitat. Els humans només som una part del regne animal. Hi ha gossos que saben més de mil paraules perquè els seus amos els han entrenat.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

La sèrie ha sigut adaptada per Apple TV amb Brie Larson com a protagonista, ¿què li ha semblat?

Jo no l’hauria fet així. A la sèrie l’Elizabeth està massa espantada tota l’estona i a la novel·la ella no és una dona espantada. Necessitem més models a seguir de dones sense por. A la sèrie van apostar més per la part de l’idil·li, la qual cosa em sembla una mica antifeminista.