L’espinosa vinculació de la Bauhaus amb el nazisme

La Bauhaus, el moviment artístic i arquitectònic alemany identificat amb l’avantguarda i la modernitat que Adolf Hitler va obligar a l’exili o la deportació, va tenir també els seus "col·laboradors" i fins i tot còmplices entusiastes del nazisme. Una exposició inaugurada ahir a Weimar, bressol de l’escola, revela els vincles de certs alumnes que van optar per seguir en el Tercer Reich, mentre mestres com Josef Albers, Walter Gropius, László Moholy-Nagy i Ludwig Mies van der Rohe emigraven als Estats Units.

"El camí a seguir després del desmantellament de l’escola, el 1933, no va ser igual per a tothom. Està ben documentada la vida dels que es van exiliar. També la dels que van ser deportats i van morir a Auschwitz. Però durant anys es va saber poc dels que van col·laborar o van treballar en el disseny de les anomenades banyeres del camp de concentració, en realitat crematoris", explica a EL PERIÓDICO la professora Anke Blümm, comissària de l’exposició La Bauhaus i el nacionalsocialisme.

Són, en realitat, tres mostres –Batalla política entorn de la Bauhaus, 1919-1933, Proscrits, confiscats, adaptats, 1930-1937 i Existències vitals en la dictadura, 1933-1945–, repartides en tres edificis, el Neues Museum, el Bauhaus Museum i l’Schiller Museum. "A Weimar no hi ha un espai suficient per a tant material, així que vam decidir repartir-los en tres", argumenta Blümm. En total reuneixen 450 peces, moltes de cedides per part de museus tant europeus com dels Estats Units, corresponents a una escola que va revolucionar l’arquitectura, el disseny i les arts plàstiques.

A través de la realitat virtual es recrea la llegendària exposició sobre l’escola inaugurada al MoMA de Nova York de 1938. Però també es reflexiona sobre el que es va obviar fins ara, com és el col·laboracionisme dels seus alumnes amb el nazisme.

Supervivència

"La millor manera de fer-se una idea de la dimensió del que va passar és en l’estadística. Dels 1.400 alumnes que va tenir l’escola, fins que la va desmantellar el nazisme, 900 van seguir a Alemanya. I d’aquests, 188 van ingressar com a militants en el partit nazi, l’NSDAP", prossegueix la comissària. Alguns ho farien per supervivència o per creure que adaptar-se era l’únic camí per evitar la inhabilitació professional. "Ningú estava obligat a ingressar en el partit", adverteix Blümm, que recorda que hi va haver qui, com l’escultor Heinrich Basedow, hi havia ingressat ja com a militant el 1930. "Hi ha moltes circumstàncies diferents en aquest grup dels 900 que van seguir al país", concedeix la comissària. Hi serien els que no van emigrar perquè la seva situació familiar o econòmica no els ho permetia o perquè no tenien els contactes necessaris als Estats Units o altres parts del món.

Però també hi va haver els "fanàtics entusiastes" de Hitler i el moviment de masses que va arrossegar al deliri col·lectiu. I també alumnes com l’austríac Fritz Ertl, que va dissenyar les falses banyeres d’Auschwitz, el camp d’extermini en què van morir alguns dels seus antics companys. "Va ser un grup molt heterogeni", insisteix Blüm, investigadora de la Fundació Klassik Weimar, que comparteix el comissariat de l’exposició amb la professora Elizabeth Otto, de la Universitat de Buffalo (Estats Units), i el professor Patrick Rössler, de la Universitat d’Erfurt (Alemanya).

Els seus treballs arrenquen dels estudis preliminars del 2009, durant el 90è aniversari de la Bauhaus, i ampliats el 2019, amb el seu centenari. A Weimar es van celebrar seminaris centrats en els vincles amb el nacionalsocialisme. La d’ara és la primera exposició que brinda la possibilitat d’"entendre aquesta altra perspectiva, menys afavoridora i més crítica", en paraules de Blüm. És a dir, fora de l’àmbit acadèmic i oberta al visitant comú.

L’elecció de Weimar no és causal. No només per ser la ciutat on es va instal·lar la república d’entreguerres d’aquest nom, de 1919 a 1933, o per ser allà on Walter Gropius va fundar la seva escola Bauhaus. La fundació Klassik Weimar porta a terme una intensa tasca per estudiar amb perspectiva crítica el passat d’una ciutat que, recorda Blüm, "va fascinar Hitler", hoste habitual del mític Hotel Elephant.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

La situació actual preocupa Blüm, habitant de Weimar. La ciutat pertany al land de Turíngia, on la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) podria convertir-se en primera força en les eleccions regionals del pròxim setembre. El seu líder és Björn Höcke, capitost de la seva ala més radical, a qui es jutja per utilitzar en públic consignes nazis. "És esgarrifós", resumeix la professora, sobre la disposició de tants electors a donar el vot a aquest partit, en una ciutat i un land on segueix tan present on va conduir el nazisme.

A la inauguració hi seguirà l’obertura al públic, avui, dia en què a Alemanya es commemora la Capitulació del Tercer Reich o Dia de l’Alliberament del nazisme. També aquest dia s’obre un nou museu sobre els 20 milions de treballadors forçosos que va tenir el nazisme.