De la victòria de Salomé al boicot a Peret

Aquesta és una de les múltiples anècdotes que explica el documental Catalunya, 12 points. El somni d’Eurovisió, que analitza el paper dels cantants catalans en el certamen musical. La 2 l’estrena dissabte (19.30 hores), coincidint amb el dia en què s’emet la final, on mai ha sonat la llengua de Pompeu Fabra, que sempre s’ha quedat en les semifinals (amb els artistes andorrans). Això sí, per primera vegada, la final del famós festival es podrà escoltar en català amb els comentaris de Sònia Urbano i Xavi Martínez, a Ràdio 4 i en dual a La 1.

Madrid i València

Perquè pot ser que en aquest 2024 els representants d’Espanya a Eurovisió (el duo valencià Nebulossa) no siguin catalans, però el cert és que és la segona comunitat que més artistes ha proporcionat al festival. Només ha sigut superada per Madrid, que aquest any continua sumant punts, perquè el grup de rock Megara actuarà sota la bandera de San Marino, tot i que procedeixin de la capital espanyola.

"Hi ha més catalans que han participat a Eurovisió que el que gent pensa", recalca Jero Rodríguez, director del documental. El periodista, que va ser el creador del lloat Cachitos de hierro y cromo, recorda que Catalunya ha tingut uns quants compositors eurovisius, com el Dúo Dinámico (autors del La la la que Serrat va voler cantar en català i que finalment va donar la victòria a Massiel el 1968, però amb la lletra en castellà) i Augusto Algueró. I que fins i tot Dalí, un dels catalans més universals, ha sigut present en el certamen.

"Va ser el 1969, quan va guanyar Salomé [l’última espanyola que ha aconseguit la victòria, just un any després de Massiel], que també era catalana. Dalí va fer unes obres d’art dedicades a Eurovisió i van sortir a la gala", rememora Rodríguez. Als seus 84 anys, l’artista del mític Vivo cantando també intervé en el documental, tot i que només per àudio.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un altre artista veterà que participa en aquest treball és José María Bacchelli, que el 1981 va entonar la romàntica Y solo tú a l’escenari d’Eurovisió. Nina, que revela "a qui va haver de trucar" just abans de sortir a l’escenari eurovisiu; Miki Núñez, que estaria encantat de participar-hi de nou, ara amb una cançó en català i "que ha tingut alguna oferta en aquest sentit"; Alfred, "que està darrere de diversos projectes" per al festival, i David Fernández, el còmic que va donar vida a l’excèntric Rodolfo Chikilicuatre, són els altres artistes catalans que parlen per a Catalunya, 12 points. Així com Marta Roure i Susanne Georgi, que van representar Andorra el 2004 i el 2009, respectivament, i Roger Padrós, que pugnava per cantar en català a Eurovisió però que va ser eliminat en el Benidorm Fest d’aquest mateix any.

El documental també inclou declaracions d’arxiu de Peret, que el 1974 competia amb el tema Canta y sé feliz. "No li feia massa gràcia anar-hi perquè ja tenia la seva carrera feta. A més, va haver de portar guardaespatlles i fins i tot va rebre alguna amenaça de mort", rememora Rodríguez. ¿El motiu? Espanya, encara sota la dictadura franquista, acabava d’afusellar Puig Antich. "Està clar que els que no podíem guanyar érem nosaltres. En els assajos de la votació ningú ens va votar, tot i que després vam quedar els novens", sentenciava el rei de la rumba a EL PERIÓDICO en una entrevista del 2013.