Acció de gràcies

En la presentació del darrer llibre que ha publicat l’escriptor i gestor cultural Àlex Susanna, un dels assistents, Antoni Puigverd, va dir de La dansa dels dies que "destil·lava una experiència de felicitat, una serenitat". És una apreciació tremendament encertada que Susanna havia insinuat poc abans. En referir-se al seu dietari (un més de la llarga llista de quaderns i apunts del natural a partir dels quals ha fonamentat una obra sòlida, també en el seu vessant poètic), va afirmar que aquest és "un gènere literari d’acció de gràcies". Em sembla una definició estrictament certa, perquè el dietari (que, en aquest cas, s’estén entre el febrer del 2021 i el febrer del 2022) inclou observacions, excursos, anotacions d’amics visitats, fragments d’una existència íntima i experiències artístiques i laborals, lectures, constatacions de la indefugible desaparició dels amics que han traspassat, esments a la mort i reclams a la vida que es va escolant, com els dies que són l’excusa (els inevitables grans de sorra que cauen pel pendent de les parets del rellotge) de cada una de les entrades.

Aquest dietari de Susanna (que ell mateix defineix com a "camaleònic, proteic i versàtil") és talment com una invitació a caminar amb l’autor. És el passeig que emprenen, com en la imatge de la coberta, dos amics sense presses, disposats a gaudir d’una immensitat que se’ns demostra abastable i afable, a través de les "fluctuacions i les intermitències del nostre jo" sense deixar de banda la premissa essencial, que, "més enllà de la veracitat" del que s’hi explica, compta (i molt) "la voluntat de la forma", és a dir, com s’expliquen les peripècies d’un any. El camí és agradable i traspua l’agraïment que dèiem, una mena de confortabilitat que, de cop i volta, es torna un país abrupte, una sotragada inesperada, un cau de tenebres on apareix la desolació. "Els bons dietaris", escriu Susanna, "generen una certa addició". Aquest ho és. Els dies hi ballen una dansa antiga i pausada.