Cannes s’enfronta a la seva edició més tumultuosa

La notícia va saltar a les xarxes dilluns passat: abans que comenci el festival de Cannes –la inauguració és demà amb el film de Quentin Dupieux Le deuxième acte– sortirà a la llum als mitjans de comunicació una llista de 10 persones de l’àmbit cinematogràfic francès acusades de presumptes abusos sexuals, fruit d’una investigació periodística que també contempla casos d’abusos laborals. Hi estarien implicades tres de les pel·lícules presentades al certamen, entre elles la d’inauguració.

La caixa de ressonància que proporcionen actes o festivals d’aquestes característiques resulta ideal perquè notícies d’un calat social tan gran tinguin un abast encara més gran. Ja va passar a Espanya quan es van destapar els abusos del cineasta Carlos Vermut pocs dies abans de la gala dels premis Feroz i la dels premis Goya. En el cas francès hi ha més persones implicades i, a més, la celebració de Cannes es veurà enterbolida d’entrada a causa de la convocatòria d’atur organitzada pel col·lectiu Sous les écrans, la dèche (Sota les pantalles, la misèria) per donar a conèixer l’augment de la precarietat al sector del cine. Es tracta d’un col·lectiu que representa les categories professionals indispensables per al funcionament d’un festival, de projeccionista a empleats de les taquilles.

Aquest any el certamen dirigit per Thierry Frémaux no tindrà una obertura gens fàcil. És el festival més important del món, la pedra de toc per a pel·lícules de totes les nacionalitats i la important rampa de sortida per al gruix de la producció francesa anual. Gairebé tothom vol o necessita ser a Cannes, un festival que ha unit històricament qualitat, innovació i indústria.

El curtmetratge ‘Moi aussi’

Notícies relacionades

Sigrid Nunez, l’escriptora que va enlluernar el geni manxec

Espanya s’aboca en felicitacions al director

Frémaux va contraatacar ràpidament. Dimarts es va anunciar la inclusió en la programació del curtmetratge Moi aussi, en què la seva directora i guionista, la també actriu Judith Godrèche, analitza diversos casos de violència sexual i dona veu als que l’han patida. La presència d’aquest curt en el festival encara té més impacte perquè Godrèche va denunciar al febrer que dos directors amb qui va començar la seva carrera cinematogràfica als anys 80, Benoît Jacquot i Jacques Doillon, l’havien violada sent menor. Uns mesos abans, un altre director de prestigi, Philippe Garrel, va ser denunciat per diverses actrius (entre elles Anna Mouglalis i Clotilde Hesme) per demanar favors sexuals durant els càstings.

Es tracta d’un cop duríssim a la progressia cinematogràfica francesa que ha deixat en estat de xoc una indústria que sempre ha sabut rendibilitzar i protegir els seus intocables auteurs des dels temps de la Nouvelle Vague.