Emma Riverola es transforma en camaleó

La Fundació Romea va acollir ahir un interessant acte en el qual la novel·lista i dramaturga Emma Riverola (Barcelona, 1965) es va transformar en camaleó. Es va transmutar en un d’aquests sauròpodes escatosos capaços de canviar de color. Ho va fer mitjançant la lectura d’un text al Romea, responent a la invitació d’imaginar quin animal li agradaria ser i explicar-ne els motius.

Humor, imaginació, literatura, crítica a la falta d’empatia de l’ésser humà i temes d’actualitat com el drama migratori, l’obsessió per les pantalles i els cànons de bellesa es van barrejar en un text que Riverola va llegir amb bastanta facilitat, passant pàgines del seu text que va il·lustrar amb acolorides imatges d’aquests rèptils en una gran pantalla. "¿Em veieu bé? És que de vegades no controlo bé la meva transició i no sé si encara soc humana". Així va començar la seva animada intervenció, en la qual va citar alguns humans que, com ella, s’havien metamorfosat en camaleó.

"Més espectacle"

Per exemple, una corresponsal de guerra que va preferir tornar-se llangardaix –un bonic exemplar que mostrava en pantalla– quan el director del seu diari li va demanar més espectacle i menys profunditat adduint "que ara el lector demana una mica més d’acció, menys lletra i context" perquè el que ell volia era "un segell molt més personal", que es convertís en "estrella de TikTok i Instagram".

També va parlar d’un geni de la biotecnologia a qui havien fitxat en una constructora per mirar de modificar la mirada humana i implantar-li la dels ratolins "perquè adaptar la realitat és molt més econòmic que transformar-la". Horroritzat, es va convertir en camaleó. Igual que una altra amiga seva, gestora cultural, que amb un contundent "¡A la merda!" es va afegir al club.

La temporada passada el filòsof Ferran Sáez va deixar clares les seves ganes de transformar-se en toro. Riverola va optar per un animal més versàtil. L’aguda articulista d’EL PERIÓDICO valora canviar en un ésser capaç de passar desapercebut canviant el color i d’escalar els nombrosos murs que ens envolten. Li encanta tenir "una visió de gairebé 360º dels camaleons" i la seva "llengua balística" capaç d’enganxar els seus oponents a la velocitat del llamp i empassar-se’ls.

Riverola també va parlar d’un altre tipus de camaleó, aquell que canvia el seu aspecte físic per fora a base de capes de maquillatge quan surt al carrer o de filtres i retocs tecnològics quan està a les xarxes. "Hi ha una falta d’ètica. És la sublimació de la mentida", va ressaltar. Els rostres sempre somrients i perfectes són un aparador d’una vida inexistent, que impedeix no només veure la nostra realitat sinó el món real que ens envolta i amb ella veu difícil que hi hagi cap revolució. Estem massa abstrets en les nostres pantalles.

Autora de diversos llibres, entre ells Cartas desde la ausencia (2008), El hombre que mató a Messi (2015) i Metamorphosis (2023), Riverola es va estrenar com a dramaturga amb #PuertasAbiertas, una obra de dos personatges protagonitzada per Cayetana Guillén Cuervo i Ayoub El Hilali que es va veure en el Romea fa tres anys.

Al mateix escenari, Riverola va repassar ahir diverses transformacions notables en la literatura, des de La metamorfosi de Kafka fins a algunes de Les metamorfosis que recull Ovidi de la mitologia i d’altres que apareixen en textos de Mercè Rodoreda, que transforma la protagonista de La plaça del Diamant en Colometa. "Per a Rodoreda l’única metamorfosi que havia vist en una persona era la de l’ànima". Kafka la va relatar com "un procés monstruós" i Ovidi com una forma d’engany dels déus".

Notícies relacionades

‘La cartera’, de Francesca Giannone, arriba a Espanya

Asis Ayerbe: "Qualsevol home farà el que sigui si pagues una mica més"

Per a Riverola "la metamorfosi és una manera de deixar enrere un món hostil, una societat cega, absurda, insolidària". Va animar a pensar "en la quantitat de morfologies, colors, dimensions i costums que coexisteixen". I va recordar que "un lleó no perseguirà, torturarà, esclavitzarà i matarà un lleopard per les seves taques".

Segons el DIEC, la paraula camaleó assenyala col·loquialment tota aquella "persona que canvia d’opinió segons les ocasions". Això és una cosa que també valora i molt Riverola: la capacitat de canviar no per interès, sinó per ser empàtic amb el diferent, per comprendre i posar-se al lloc de l’altre.