Cannes enfoca el rostre del ‘MeToo’ a França

Judith Godrèche s’ha erigit en la nova abanderada del moviment ‘MeToo’ al seu país, després d’haver confessat que al seu dia, molt joveneta, també va patir abusos sexuals per part d’alguns directors del cine francès. Ahir va copar els focus al festival de Cannes.

Cannes enfoca el rostre del ‘MeToo’ a França

Associated Press/LaPresse / LAP

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Fa mesos que l’actriu Judith Godrèche està erigida en punta de llança del moviment MeToo a França, concretament des que a principis de febrer passat va presentar sengles denúncies contra els directors Benoît Jacquot i Jacques Doillon per violació i violència sexual o física –per fets ocorreguts quan ella era una adolescent– i setmanes després, durant la seva intervenció a la gala dels premis César, va llançar una pregunta a la flor i nata del cine gal: "¿Per què acceptem que aquest art que ens uneix sigui utilitzat per al tràfic il·legal de noies?". I ahir la coprotagonista de pel·lícules com L’home de la màscara de ferro (1998) y Una casa de bojos (2002) va traslladar la seva lluita contra els abusos sexuals en la indústria cinematogràfica del seu país al Festival de Cannes, on va presentar la seva segona pel·lícula com a directora, el curtmetratge Moi Aussi –Jo també, en castellà; Me Too, en anglès–; el certamen va anunciar-ne la inclusió a la programació fa només una setmana, tot just un parell de dies abans que comencés a dir-se que la imminent publicació d’una llista de presumptes abusadors podia esquitxar-lo.

Al principi dels seus 17 minuts, la pel·lícula presenta la filla de Godrèche, Tess Barthélémy, enmig d’una concentració als carrers de París. La jove, vestida de blanc, passeja entre els presents, majoritàriament dones, que inicialment es tapen la boca amb les dues mans per suggerir un silenci imposat. Llavors Barthélémy inicia una coreografia que sembla simbolitzar la llibertat d’expressió de les víctimes de violència sexual, mentre una veu en off llegeix successius testimonis d’agressions, violacions i incestos –la majoria de menors, moltes d’elles nenes–, i el curtmetratge culmina amb una emotiva desfilada dels manifestants davant la càmera.

El projecte va començar a agafar forma quan, després de trencar el seu silenci, Godrèche va crear un compte de correu electrònic per recollir testimonis de víctimes; poques setmanes més tard, ja n’havia rebut uns 6.000. "A totes aquestes persones els vaig prometre que els retria homenatge. El 23 de març del 2024, al voltant d’un miler d’elles es van unir a mi per ocupar una avinguda parisenca; van arribar de tot el país, i fins i tot de llocs com Austràlia", explica.

Escena de sexe no prevista

Notícies relacionades

Godrèche, de 51 anys, ha sigut acusada de mentir tant per Doillon com per Jacquot. Les al·legacions contra el primer al·ludeixen al rodatge a Eivissa de La chica de quince años (1989), quan Godrèche tenia aquesta edat. Després de decidir en l’últim moment que ell mateix interpretaria un paper inicialment assignat a un altre actor, Doillon hauria imposat la filmació d’una escena de sexe –no inclosa en el guió– entre el seu personatge i el de l’actriu i, segons el testimoni d’aquesta, va exigir que se’n rodessin 45 preses. En aquell temps Godrèche mantenia una relació sentimental amb Jacquot; l’havien iniciat quan ella tenia tot just 14 anys i ell 39, i en el transcurs dels sis anys posteriors ell l’hauria violat i sotmès a altres abusos i maltractaments.

El 2017 l’actriu ja va confessar haver sigut agredida sexualment per Harvey Weinstein durant l’edició del Festival de Cannes de 1996; segons ella, al final d’una reunió a l’hotel Cap-Eden-Roc d’Antibes, Weinstein l’hauria convidat a pujar a la seva habitació per discutir la campanya de màrqueting internacional de la pel·lícula Ridicule, que ella protagonitzava i ell distribuiria als EUA. Una vegada allà, li va oferir un massatge, que ella va rebutjar; però la va agafar i li va treure el jersei, just abans que ella pogués alliberar-se i sortir de l’habitació. Poc després de la seva intervenció en la cerimònia dels César, Godrèche va intervenir també davant una comissió del Senat gal per instar els legisladors que investiguessin els delictes sexuals i la discriminació comesos en el món del cine del seu país.