Els museus reafirmen el seu compromís amb el patrimoni i la societat

Aquest dissabte, 18 de maig, és el Dia Internacional dels Museus, una jornada en què es reivindica no només els fons que exposen i preserven aquestes institucions culturals, sinó també la seva important funció social. Els museus fa temps que han deixat de ser mers edificis expositius per formar part d’un teixit cultural i social, implicant-se de ple en els apressants debats de l’actualitat, repensant el futur i adaptant-se a la diversitat i la sostenibilitat.       

Amb aquesta nova realitat sobre la taula, ja s’està aplicant el Pla de Museus de Catalunya (PMC), un pla estratègic que defineix i sistematitza una política global per als museus a partir d’una visió d’aquestes institucions compromeses amb el patrimoni i la societat i amb mesures definides amb un horitzó 2030.

Per debatre i repensar aquesta funció dels museus, EL PERIÓDICO va celebrar dimecres passat, 15 de maig, una taula rodona en el Morera, Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, amb la presència de la Generalitat de Catalunya i representants d’aquestes institucions culturals, en les quals es va destacar el paper cada vegada més significatiu dels museus com a centres compromesos amb el patrimoni i la societat.

«El PMC és el pla que ens marca la visió de museu que volem aconseguir», destacava la cap del Servei de Museus i Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Sonia Blasco, i reivindicava el fet que sigui «un document que es va elaborar amb el consens del sector, una cosa importantíssima». Aquest full de ruta es va elaborar el 2017 i es va aprovar l’octubre del 2020, establint set grans objectius, entre ells, crear i desenvolupar un sistema museístic equilibrat, sostenible i de qualitat que arribi a tot el territori; enfortir aquestes institucions; millorar la conservació, gestió i dinamització de les col·leccions; o enfortir la vinculació entre societat i museu.

A partir d’aquest debat sobre com ha de ser el museu del futur, es va establir una nova definició per a aquests equipaments. Blasco va assenyalar que «l’objectiu és que els museus catalans no només preservin el patrimoni de memòria del país, sinó que estiguin fortament implicats en la vida cultural, educativa, social i científica de Catalunya».

Per avançar cap a aquest horitzó 2030 el Pla s’ha dividit en períodes d’acció amb plans d’actuació a quatre anys vista. Concretament, el Pla d’actuacions 2022-2025 ja camina cap a l’anomenat «museu social» en la línia de l’Agenda 2030 i els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Una de les principals línies d’actuació és la renovació de museografies i la important inversió en equipaments, que es deriva del Programa d’inversions per a la renovació museogràfica i d’infraestructures dels museus. Durant els anys 2016 i 2017 es van portar a terme auditories als museus catalans i el diagnòstic va concloure que era necessària una renovació bàsica per preservar les col·leccions i per aconseguir una bona interacció amb els públics.

D’aquesta manera, segons va destacar Sonia Blasco, la Generalitat ha invertit 20,31 milions d’euros en el període 2018-2023. A més, el 2022 es va iniciar una línia de subvencions bianual per a l’adquisició i instal·lació d’equipaments als museus de Catalunya i el 2023 es va reforçar amb subvencions per a l’execució d’obres, a més de la instal·lació d’equipaments, amb una convocatòria anual. Amb aquestes línies de subvenció, es vol recolzar els projectes que apliquin els compromisos dels ODS i que siguin sostenibles des d’un punt de vista ambiental, social i econòmic.

«L’emergència climàtica ja forma part del nostre paisatge quotidià i és normal i necessari que qualsevol equipament cultural, i en aquest cas els museus, ho tinguin com un element central els pròxims anys», apuntava el director del Morera, Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Jesús Navarro. Aquest edifici, acabat d’inaugurar l’abril passat, és un exemple d’aquesta nova direcció que estan emprenent els museus, repensant la seva vinculació amb la societat, buscant la proximitat amb tota mena de públics, sent més accessibles i omplint possibles buits en l’adquisició d’obres d’art.

En concret, en l’àmbit mediambiental, el Morera ja està aplicant mesures com són l’eliminació del PVC i del vinil. Però Navarro insistia també en la necessitat d’aplicar aquests criteris mediambientals no només en la infraestura sinó també «generant els debats necessaris des del punt de vista social». «Aquest és un camí que acabem de començar i que els pròxims anys es desenvoluparà d’una manera més àmplia i detallada», concloïa el director d’aquest centre.

Més accessibles

Un altre dels grans reptes en els quals s’està treballant ja és en aconseguir l’accessibilitat dels museus. «És un dret, no és una opció», va sentenciar el director del Museu d’Art de Cerdanyola, Txema Romero, i va apuntar que «el repte és incorporar col·lectius que han sigut exclosos històricament», com poden ser dones artistes o el col·lectiu LGTBIQ+. «Els museus han de fer compatible la visió patrimonial amb la social», va adduir Romero, i posava com a exemple d’adaptació a aquest concepte d’accessibilitat la incorporació de paisatges sonors, tàctils, o fins i tot d’olors, per fer accessibles les vidrieres modernistes del Museu d’Art de Cerdanyola per a persones amb necessitats concretes. «Amb aquestes mesures, s’aconsegueix beneficiar totes les persones», va concloure el director d’aquest centre.

Una altra de les línies de treball actuals desenvolupa la vinculació entre museus i salut. A partir d’unes jornades celebrades al MNAC, professionals dels dos sectors es van adonar de la importància de treballar units en una mateixa línia per contribuir al benestar físic, mental i social. Arran d’aquestes jornades, es va crear la comissió Museus i Salut, de la qual sorgeixen dos projectes pilot d’arts en salut, impulsats pel Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i l’Institut Català de Salut (ICS).

D’aquesta forma, el Museu de l’Empordà de Figueres i el CAP Josep Masdevall han impulsat un projecte específic per a dones amb fibromiàlgia, mentre que el Museu d’Art de Cerdanyola ha col·laborat amb el CAP Canaletes-Fontetes en un projecte per a adolescents en el qual es tractava els problemes relacionats amb la percepció del cos i els conflictes que se’n deriven.

Per a Txema Romero, «els edificis dels museus són un espai de qualitat i no és el mateix que desenvolupar aquesta activitat en un CAP» i va afegir que «els museus tenim un potencial enorme per poder obrir portes». Des de la Generalitat, Sonia Blasco va afirmar que «els beneficis de la Cultura per a la salut es basen en evidències científiques» i va destacar l’èxit de programes focalitzats en pal·liatius, memòria i fibromiàlgia.

Noves adquisicions

La creació de noves línies d’adquisió és una altra de les actuacions que parteixen del Pla de Museus de Catalunya, que ara compta amb una partida específica en el pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat. D’aquesta manera, Sonia Blasco va exposar que la compra de nous béns mobles vol cobrir els buits existents en determinats àmbits temàtics, com són la Fotografia, les Arts Visuals, el Còmic i la Il·lustració, o l’Art de Postguerra i segones avantguardes (obra d’artistes dels anys 40 als 80 del segle XX).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En aquest sentit, Txema Romero va apuntar que «cal complementar el relat, ja que els museus no poden viure només de les donacions». Romero va aplaudir el fet que s’inverteixi en obres d’àmbits que «històricament no han sigut convidats a la festa: la foto, el còmic...» i va apuntar a la necessitat de restituir la memòria i aportar visions que no s’havien incorporat. «No estem col·leccionant per a un museu en concret, estem donant una visió de país», va afirmar el director del Museu d’Art de Cerdanyola i va afegir que «s’està construint una cosa que és molt necessària però també molt bonica».

Navarro va aplaudir el fet que «la Generalitat hagi fet un esforç important en un país que havia deixat de comprar». «La política d’adquisicions és molt important per als museus perquè construint la col·lecció nacional s’enriqueix la resta de museus del territori amb la incorporació d’obres que ajuden a desenvolupar discursos», va concloure.