El talent indissimulable d’Alizzz

Però aquesta discreció, aquest deambular anònim, va deixar de ser possible quan el seu talent i un pessigolleig de saber-se insaciable el va portar per altres ritmes i va fer engrandir la seva carrera a unes dimensions en què era impossible tapar qualsevol tret del seu rostre. O amagar les seves mans, eina final d’una cadena genial que, en el paper de productor, van donar a la seva figura llum i focus (i tres Grammy). No és exagerat dir que del seu cap han sortit algunes de les cançons més brillants de les últimes dècades. Així, entendran, és difícil mantenir ni tan sols una boirina al voltant de la seva figura, transcendent com poques.

Però aquest secretisme mal guardat es va trencar per complet anys enrere, en farà ben aviat quatre, quan va decidir amb el seu primer single en solitari (Todo me sabe a poco, el setembre del 2020) deixar la benaurada rebotiga per ser l’home a qui apunten les càmeres.

Nu amb la seva veu

I aquesta consciència de secret a crits que era Alizzz ja fa molt es va traslladar ahir en un context apropiat per al missatge ocult descarat que són els secret shows de Les Nits de Barcelona. De fet, la presentadora de l’esdeveniment, Laia Ferrer, deia sabent la resposta a l’agafar el micròfon: "¿Tots sabeu el que heu vingut a veure...?". En un vinil gens dissimulat a la vidriera de la Casa Seat llueix el rostre d’Alizzz des de fa diversos dies. Una pista que resol el Sherlock Holmes més desentrenat.

Amb el sospitós lligat, tot indicava que Alizzz protagonitzaria, com va ser, un nou concert íntim (el tercer ja) organitzat per Les Nits de Barcelona junt amb EL PERIÓDICO, Cervezas Alhambra, Occident i el Grup Clipper’s, promotora responsable del festival estiuenc dels jardins de Pedralbes.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

El de Castelldefels, que a Catalunya tan sols actuarà al Vida Festival aquest any (només té dues dates més fora), va presentar per primera vegada algunes de les cançons del seu nou i segon àlbum, Conducción temeraria. Algunes responen al seu títol i transmeten aquesta actitud volcànica d’esgotar els últims 50 cèntims a l’escurabutxaques.

I en un concert acústic, junt amb dos guitarristes i sense totes les capes de so que nodreixen els seus temes catedralicis, nu amb la seva veu delicada, va interpretar Carretera perdida, ¿Dónde estás?, i, sense la companyia celestial de Maria Arnal, la fantàstica Despertar. Va recórrer per acabar al seu catàleg amb Ya no siento nada i El encuentro, himne amb Amaia, amb què va començar a insinuar que en aquesta nova etapa també sap portar a un altre nivell els duets. El talent d’Alizzz, on sigui, no és un secret.