Actualitzar els clàssics

LLEGIR. Italo Calvino ens va convèncer que cal llegir més els clàssics. "Un clàssic", deia, "és un llibre que mai no ha exhaurit tot allò que pot dir". És a dir, és un llibre que està viu, però alhora perquè estigui viu se l’ha d’alimentar, buscar-hi acords amb el present. El 1919, quan va publicar la seva primera versió de l’‘Odissea’, Carles Riba escrivia: "Cada època ha preferit un Homer, d’acord amb el gust i els hàbits poètics en boga: ufanós de conceptes, o artificiosament polit, o oratori, o primitiu, o àdhuc submisament escolar". Si parlem de clàssics grecs i llatins, ara vivim en una època brillant de les traduccions al català: són versions atentes al lector d’avui, sense fer concessions banals, polides sense artificis, que amb una orella escolten la tradició literària i amb l’altra capten un català actual, viu. Penso en la feina de traductors com Pau Sabaté –amb una ‘Ilíada’ recent, i un tast de ‘Les Geòrgiques’ de Virgili– o d’Eloi Creus, que acaba de publicar en un volum tres comèdies d’Aristòfanes –‘La pau’, ‘Núvols’ i ‘Els ocells’– que són una festa de jocs de paraules i erudició.

ESCOLTAR, VEURE, CELEBRAR. Actualitzar els clàssics també vol dir posar-los en el seu context històric. És el que fa el festival Tarraco Viva des de fa més de dues dècades: converteix el patrimoni i l’herència romana en escenari natural per divulgar la cultura clàssica. Fins al 26 de maig, si passeu per Tarragona, trobareu centenars de propostes. Aquest any el lema és "El Mediterrani a l’antiguitat" i s’hi ofereixen monòlegs sobre l’esclavitud, els perfums o les tavernes; lectures, debats, presentacions de llibres, exposicions, tallers sobre com fer mosaics o cal·ligrafia grega i llatina, cursos de cuina a l’antiga Roma... Tot això, a més, en escenaris naturals com el Camp de Mart, diversos punts de les muralles, l’amfiteatre i el circ romà –pedres que recorden la influència d’una ciutat que va ser capital imperial. Visitant aquesta Tarraco viva, igual que llegint els clàssics, s’aconsegueix el rar privilegi de ser en dos llocs alhora, el passat i el present.