Amb febre, sota un xàfec i sense petó

Ja han passat dues dècades des d’aquell matí plujós en el qual el llavors príncep Felip de Borbó i Grècia, que avui té 56 anys, va jurar amor etern a la fins aleshores periodista Letizia Ortiz Rocasolano, avui de 51 anys. El 22 de maig del 2004 es van prometre fidelitat i prosperitat a la Catedral de l’Almudena de Madrid davant més de 1.200 convidats, entre els quals els representants de les principals cases reials, sense comptar els 25 milions de teleespectadors que van seguir l’històric enllaç a través de TVE. Per primera vegada, l’hereu al tron de la monarquia espanyola escollia una plebea com a dona, que a més havia sigut presentadora del Telediario, neta d’un taxista i divorciada. La jornada va deixar algunes anècdotes per al record.

Sota una pluja intensa.

Es diu que una núvia molla és una núvia afortunada. Segons el llibre no escrit de les supersticions sobre casaments, la pluja molesta perquè desllueix, però porta sort. En algunes cultures fins i tot és sinònim de fertilitat. Feia més de 20 anys que no plovia un 22 de maig a Madrid, però aquell dia, entre les 11 i les 12, van caure 5,5 litres per metre quadrat. Els bots i barrals van condicionar la cerimònia i les celebracions posteriors, com el passeig en calessa. I és que just quan Letizia anava a sortir del Palau Reial cap a l’Almudena, va començar a diluviar, i els que havien acudit al Pati de l’Armeria per veure la Família Reial i la núvia van haver d’arrecerar-se sota els pòrtics de palau. Letizia va arribar fins a les portes del temple en un Rolls-Royce acompanyada del seu pare, Jesús Ortiz. Va ser una pena no veure la futura reina caminar per l’alfombra vermella, brillant al sol de maig amb el seu vestit del gran Manuel Pertegaz, un disseny clàssic de tall princesa amb brodats en fil de plata i or platinat formant la flor de lis (en versió vegetal i heràldica).

Amb 38 graus de febre.

Després es va saber que aquells dies Letizia no estava bé de salut. Estava sortint d’una afecció d’amigdalitis, que havia agafat febre la vigília del casament. Tot i que anava molt guapa i molt ben maquillada, tenia la cara molt pàl·lida i se la notava cansada. A més dels nervis típics d’una núvia, aquell dia l’havien despertat gairebé de matinada per preparar-la per al seu gran dia. La nit anterior havia estat de sopar de gala i no havia pogut agafar bé el son a causa de la febre. Almenys, va poder agrair a la pluja que el Rolls-Royce la deixés a les portes de l’Almudena. Perquè no tenia forces ni per moure el vestit de Pertegaz, realitzat amb la millor seda valenciana de la casa Rafael Catalá, però que amb tanta humitat ambiental pesava encara més i a Letizia li va costar moure’s amb facilitat.

Ni petó ni "sí, ho vull".

Cinc hores va durar la retransmissió en directe del casament, en un programa que va dirigir Javier Montemayor per a La 1 de TVE. Les càmeres van captar la famosa puntada de peu voladora de Froilà, el primogènit de la infanta Elena, que llavors tenia 5 anys i era un dels patges reials que va vestir Lorenzo Caprile a imatge i semblança dels primers Borbons que va pintar Goya. Tothom esperava el moment de conte de fades del "sí, ho vull" i el petó. Però no n’hi va haver. Aquesta fantasia es va trencar quan Felip i Letizia van pronunciar els seus propis vots en els quals es van prometre fidelitat i prosperitat. El petó als llavis davant l’altar es va substituir per un cast bes a la galta. Després, a l’arribar al Palau Reial, els nuvis van sortir a saludar des del balcó i es van fer un petó... Un altre cop, a la galta.

Rania, elegantíssima; Carolina, sola.

Les cròniques de l’època van remarcar la lliçó d’estil que va donar Rània de Jordània, vestida amb un conjunt de Givenchy. Va ser la primera de combinar una camisa blanca clàssica amb una faldilla llarga per a un casament reial. Va marcar un precedent que després ha inspirat milers de convidades. Per la seva banda, Carolina de Mònaco no va cridar tant l’atenció pel seu look –un impecable i atemporal vestit jaqueta en to blau pastel firmat per Chanel–, sinó perquè la princesa monegasca va haver d’anar sola a l’Almudena. I és que el seu marit, Ernesto de Hannover, el noble més busca-raons i borratxo de les cases europees, s’ho va passar d’allò més bé en el sopar de gala de la nit anterior.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Bronca dinàstica a cops de puny.

Els cosins Víctor Manuel de Savoia i Amadeu d’Aosta, tots dos ja morts, però llavors a la seixantena, eren descendents de la família reial d’Itàlia i vells enemics íntims. Els dos van protagonitzar una "baralla reial" pels drets dinàstics sobre un país que ni tan sols té tron. Segons va explicar el diari italià L’Espresso, "en el sopar, ofert al palau de la Zarzuela després de l’enllaç del príncep Felip i Letizia Ortiz, Víctor Manuel d’Itàlia va clavar un cop a la cara del seu cosí, Amadeu d’Aosta. Aquest va trontollar i el va haver de socórrer de seguida un sheik egipci que li va aplicar gel sobre el blau". Anna Maria de Grècia, dona del finat Constantí, els va haver de separar i el rei Joan Carles els va cridar a l’ordre: "¡Mai més!".