Emil Ferris: "Morir pot ser una experiència bonica"

¿Somia amb monstres?

Sí, bons i dolents. De vegades arriben en forma humana, de vegades en la seva forma monstruosa. I m’expliquen coses de tot tipus. Ahir a la nit em parlaven per telèfon i de l’altre costat un monstre em va fer veure que estava amb monstres dolents. Em deia: ‘Ves-te’n, fuig al bosc, perquè aquest lloc és perillós’. No sé si es referia al lloc on som tots junts: tinc la sensació que al món estan passant coses que, si les tolerem, permetrem que triomfin els pitjors aspectes de la humanitat. Ens turmentaran a tots i no hi haurà cap lloc segur. És una advertència sobre el temps en què vivim. És el moment de lluitar d’una manera no-violenta, però sí ben ferma contra la mentalitat mediocre de la gent que vol destruir-ho tot perquè està enfadada i actua per por i odi, emocions inútils que no ajuden a res i només serveixen a l’elit que és a sobre de tot i en la qual s’amaga moltíssima maldat.

Ho apunta al còmic: "El sistema, el Govern, les esglésies, les televisions, les escoles, volen que no utilitzis el cap per controlar-te, has de posar-ho tot en dubte".

Sí. Hem de qüestionar aquesta elit que ens diu que no som prou brillants ni intel·ligents o que la humanitat no val la pena. ¡Com que ens poden substituir per intel·ligència artificial! ¡Quina gran mentida! Jo no m’ho empasso i no vull que ningú ho cregui. Som el poder més pur de la creació, la nostra imaginació no té límit i no hi ha res que no siguem capaços de fer si actuem per amor. Espero fer mil llibres a la meva vida, però si només són aquests dos vull que obrin la mentalitat de la gent sobre per què ens expliquen mentides i ens volen convertir en robots. No vull viure en un món en què ens diguin que no ens fem preguntes, hem de qüestionar-ho tot constantment i informar-nos en fonts independents i pensar qui es beneficia que no ens qüestionem res.

Queda bastant clar què opina de la IA...

Els nostres nens i molta gent va avui pel carrer mirant el telèfon, no és bo, és un bucle terrorífic que ens aparta de la vida. Quan vas a museus, al Louvre, al Prado..., veus turistes que només miren els quadres a través del mòbil. Són incapaços de mirar-los directament. Al còmic reprodueixo quadres perquè vull que la gent entengui la dimensió espiritual d’aquesta experiència sense un filtre que ho redueix tot en una capseta de llum. Quan dibuixo un quadre amb una cosa tan humil com un bolígraf Bic li dic al lector: "Això és teu, et pertany". Hi ha una cosa democràtica en l’art, creem històries plenes de significat. Ens diuen que la IA és capaç de crear-les, però no: pot robar-les o copiar-les, però mai serà capaç de crear una cosa nova. És el transhumanisme, l’època del nou Frankenstein, i hem de decidir si l’estimarem o posarem límits a la criatura.

Les referències a l’art són constants. Picasso, Goya...

M’encanten, i també pintors catalans com ara Miró i Dalí. De fet, un quadre seu a l’Institut d’Art de Chicago em va canviar la vida. [Es tracta d’Invenció dels monstres, ple d’amenaces de perill i presagis de guerra].

L’Anka i el germà gran de la Karen, el Deeze, són exemples de com sobreviure als pitjors mons –l’Holocaust o un barri de mafiosos com on vostè es va criar–. Han de fer coses que no els agraden per evitar-ne d’altres de pitjors.

Hem d’estar preparats per això. Els artistes fem moltes coses per continuar sent-ho i també per donar menjar als nostres fills. Jo vaig fer de cambrera, vaig netejar cases...

La Karen ha d’assumir la mort de gent molt pròxima. ¿Vostè ho tem?

La mort és un barri al qual no hem arribat, amb les seves pròpies regles. Tinc la sensació que és una cosa molt poderosa. Crec que serà una experiència bonica. Potser és aquest el secret que ens amaguen, que al morir descobrirem coses sorprenents i molt diferents del que creiem. Potser serà el món al revés. La revelació que espero que la gent tingui amb el llibre és que som poderosos i podem canviar les coses i que estar mort estant viu pot ser meravellós.

"Si tornessin els nazis de ben segur que intentarien matar-me només per tenir la columna desviada", escriu. I parla de bullying.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Jo vaig tenir sort, perquè de nena era la rara, tenia la columna desviada i havia de portar un alçador a la sabata que em feia coixejar. Em van operar i tenia una fèrula al tors. Però la majoria de nens i nenes eren molt pobres i em defensaven perquè els explicava històries de por i, com que volien saber com acabaven, no podien permetre que peguessin a la rareta. Sempre em van salvar les històries.

Denuncia l’odi per temes de raça o llibertat sexual.

M’agrada el compromís dels joves d’avui amb la tolerància i la justícia social. Espero que el meu llibre fomenti això, és la meva herència. I més ara, amb el genocidi [Gaza], on hi ha qui fomenta l’odi als àrabs.