Rojuu, un xaval del renaixement

Rojuu és un artista singular, ho continua sent encara que compleixi anys, perquè l’etiqueta de "promesa" recolzada en la seva sorprenent precocitat –va publicar el seu debut Cotard Delusion, i la seva confirmació, Bad trip camp, amb 15 anys– està superada amb un lustre ja de carrera. Cançons amb segell de genialitat sorgides d’un batibull de moltes coses, com la intensitat juvenil i sentiments foscos, un caràcter emo evident, l’afició per la cultura japonesa i per crear lliurement. "La tristesa, la melancolia, la nostàlgia, són sentiments en els quals és molt fàcil nedar. Me’ls imagino com llacs, mars, llocs amb molta calma en els quals pots crear. És molt més fàcil que amb la ira", descriu.

Si a principis del 2022 treia el seu àlbum més lluminós i digerible per al gran públic, Kor kor lake (Sonido Muchacho), mesos després, cop de volant: Starina (autoeditat), endimoniada rave gravada a casa. "Sempre he anat fent [treballs] antònims", exposa. En la seva pulsió a l’hora de crear, presenta ara el seu vuitè llarg, Los sueños de Nube, un disc que va acompanyat d’un còmic de més de 230 pàgines, dibuixat i creat per ell mateix, en paral·lel a les 25 cançons que componen el treball multimèdia. Un home del renaixement en l’any 2024. ¿Per què no?

"Sacrificar el teu entorn mola"

"Al fer música estàs amb gent, és com una extraescolar. Dibuixar és tancar-te, estar sense estímuls. Has de sacrificar el teu entorn, i això em mola", comenta. En l’àmbit musical, Rojuu demostra una vegada més la seva capacitat de jugar en el camp correcte i que, quan s’acosta al pop, sap millorar la fórmula. També destaca la presència d’uns versos de Camela, un dels seus grups referents.

Fins ara tots els seus projectes estaven plens d’episodis personals, "però molt adolescents". En canvi, l’exercici de ficció de Los sueños de Nube li ha permès "fer lletres que mai havia pogut fer perquè tinc un context que té sentit dins d’una obra".

En el disc, Rojuu ha aconseguit que les col·laboracions (Sticky M.A., La Élite, Saramalacara, Mda, Julieta...) entrin en aquest món imaginari que protagonitza un personatge anomenat Nube, que va a la recerca d’un "estrany ésser anomenat Cuentacuentos. "Anava creant els personatges... I anava veient a qui li agradava que fes determinat personatge; m’hi posava en contacte i li passava només la seva part del còmic. El procés d’implicació m’ha semblat molt bonic".

La portada de Bad trip camp ja era una il·lustració seva. L’afició per dibuixar no és nova, però l’havia anat deixant de banda perquè "va venir allò de cantar, la xauxa...". Fins que un dia va dir: "He creat set àlbums, zero còmics. En un procés soc superresolutiu i en l’altre, zero. ¿Què passa si els barrejo? Em faltava el sacrifici, allò d’estar tancat", exposa. A Galícia, que és on viu, estant "en un mood ermità" va trobar el context per crear Los sueños de Nube.

Rojuu va créixer en un entorn clau per potenciar el que tenia a dins: és fill de la directora i professora d’interpretació Laura Jou (acaba de presentar el film Caída libre al BCN Film Fest) i del dramaturg Iván Morales (director de l’adaptació teatral de El día del Watusi). "Tots els nens, quan neixen, tenen creativitat per desenvolupar. Després aquesta creativitat es va modelant, i en això és molt interessant les figures paternes, els germans... A mi m’han posat pel·lis, a casa sempre sonava música, còmics presents... De petit inventava universos", exposa.

Fent el que li dona la gana

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Moltes (i grans) editorials van trucar a Rojuu per publicar aquest treball –finalment autoeditat–, fins i tot abans que el tingués en ment. Va dir que no. "Havien vist que sé dibuixar, que hi havia un filó més enllà del típic influencer que publica un llibre. No descarto publicar en una editorial, però no em surt a compte. Tinc una plataforma personal per poder comercialitzar-lo", explica. Treballa sense comprometre’s amb segells. "Tot el que vull treure, vull que tingui format artesanal i que la gent s’ho mengi amb el carinyo amb què el treballo".

Va començar i continua fent el que li dona la gana, i li ha anat més que bé. "Tot ha sigut un pati, estar en la meva ona, divertir-me... Hi va haver un moment en què em vaig atabalar amb tot, la fama, el poder que té, com has de treballar el teu ego, ¡el dels altres!... Sempre m’ho havia pres de broma. Però ara soc més adult, tinc 21 anys. Rosalía, C. Tangana, Bad Gyal... Hi ha un engranatge que no depèn de discogràfiques i ha obert portes a molta gent. Ara mateix, qui surt té una ambició que no teníem en la meva època. Jo estic molt bé, em sento en la meva lliga amb el còmic-àlbum".