Per damunt de tot, la víctima

Entre 1998 i el 2018, un home que deixarem sense nom i no publicitarem, va cometre més de cinquanta violacions, intents de violació i agressions sexuals a prop del riu Sambre, a la regió de Maubeuge, a la frontera francobelga. L’1 juliol del 2022 va ser condemnat a només 20 anys de presó amb un període de seguretat de dos terços. La ridícula pena confirma una sospita: no es pren seriosament el dolor de les dones.

La consciència d’aquesta inequitat va motivar el director i guionista Jean-Xavier de Lestrade a posar en marxa El caso del Sambre (Movistar Plus+, dilluns, 27), una esgarrifosa minisèrie de sis episodis que assenyala com a culpable d’una llarga impunitat a tota la societat. "Van ser tres dècades d’injustícies", recorda en una entrevista per videotrucada. "Ningú va voler prestar prou atenció a les víctimes. Nosaltres, en canvi, volíem interessar-nos per la víctima abans que res".

Investigació

En les arrels del projecte destaca un nom, el d’Alice Géraud, una periodista que va començar a investigar el cas per escriure un llibre (Sambre: Radioscopie d’un fait divers) publicat finalment durant el rodatge d’una sèrie que ella mateixa ha ajudat a escriure. "Mentre treballava al seu llibre de no ficció, va començar a veure aquí un gran material per a una ficció. Va posar algunes idees sobre el paper. Va anar quedant amb productors i, en cert punt, ens vam conèixer, em va dir el que tenia al cap i em vaig veure abocat a fer-ho realitat".

De Lestrade, Géraud i un tercer guionista, Marc Herpoux, van trigar tres o quatre mesos a trobar la manera d’explicar la història. Però van arribar a una conclusió brillant i justa: "Comencem seguint la primera víctima, que hem anomenat Christine [encarnada per Alix Poisson], però no l’abandonem quan fa la seva declaració, sinó que la seguim fins al final. La sèrie comença amb ella al costat del riu i acaba [relatiu espòiler] amb ella mateixa mirant al depredador a la sala del jutjat".

Sense abandonar mai del tot Christine, cada episodi va afegint unes altres perspectives, com per exemple la de l’alcaldessa comunista Arlette (Noémie Lvovsky), la científica Cécile (Clémence Poésy) o, només al final, el criminal (Jonathan Turnbull), de qui d’altra banda coneixem la identitat des del principi. "No volíem sembrar el misteri al seu voltant ni donar-li cap glamur", diu De Lestrade. "És un tipus qualsevol, un home corrent, pare de família, entrenador de l’equip de futbol local... Per moments, fins i tot pot arribar a caure bé, però mai resultar fascinant".

Històric del ‘true crime’

Notícies relacionades

La defensa de Depardieu no aconsegueix anul·lar el judici

Lisi del Castillo: "Vestim moltes famoses, però el negoci són les núvies del barri"

El caso del Sambre és per a De Lestrade el que Sense perdó va ser per a Eastwood: l’exercici de desmitificació definitiva, madura i moral, del gènere que li va donar la fama. Jean-Xavier de Lestrade va guanyar l’Oscar al millor documental el 2002 per Un culpable ideal però és conegut sobretot com a autor, dos anys després, del clàssic del true crime The staircase, docusèrie de Canal+ sobre l’escriptor Michael Peterson i la misteriosa (o potser no tant) troballa del cos de la seva dona als peus d’una escala de la casa del matrimoni. "Si l’hagués de fer avui dia, seria diferent. Era un documental en el qual jugava amb tots els codis de la ficció. Manipulava el públic. En el primer episodi, et feia creure que Peterson era innocent, però en el segon, ja no creies el mateix", admet.

Però si d’alguna cosa sembla haver-se penedit De Lestrade és d’haver ajudat en la versió ficcionada d’HBO de The staircase. En un episodi se suggeria que van poder haver manipulat metratge per fer quedar menys malament Peterson.