La gran reina del sorprenent musical narcotrans de Cannes

.

Les pel·lícules inesperades comporten, sobretot quan es presenten a Cannes, festival capaç d’activar els altaveus mediàtics fins a l’infinit i moltíssim més enllà, diverses sorpreses. Emilia Pérez era ja per si mateix un títol llaminer que segons l’opinió de molts caminava damunt d’aquella corda fluixa que sempre comporta caure d’un costat, el sublim, o de l’altre, el ridícul: drama, intriga, narcotràfic, musical, transsexualitat, vaginoplàstia, reivindicació, divertiment, cine social, tot en un sol film i firmat, a més, per un cineasta sobri en les formes i els gèneres narratius, Jacques Audiard, autor de grans relats policíacs De tant bategar se m’ha parat el cor, Un profeta– drames –De rovell i os– i westerns, com Els germans Sisters.

Emilia Pérez va generar debat, gent a favor i en contra, i gent que hi estava a favor i després es va posar en contra, i al revés: les opinions van molt ràpides i canvien a Cannes. Però tothom, apocalíptics i integrats, van aplaudir l’aposta i el concurs interpretatiu. I el jurat també ho va reconèixer donant el premi d’interpretació femenina a les quatre protagonistes de la pel·lícula. Una actriu espanyola, Karla Sofía Gascón, nascuda a Alcobendas el 1972 i poc o gens coneguda aquí, dona vida al personatge central, un narcotraficant mexicà que vol transicionar i el sobrenom del qual és el de Manitas: fins ara ha sigut la maldat personificada. Diversió a les platees, però en el fons una cura d’humilitat i realisme: en qualsevol àmbit pot produir-se aquest desig de ser qui realment s’és.

Selena Gomez i Zoe Saldaña

A Gascón l’acompanyen Selena Gomez (la seva dona en la ficció), Zoe Saldaña (l’advocada que l’ajuda en el seu procés de canvi) i Adriana Paz (una dona que va perdre un familiar a causa del narcotràfic). Les dues primeres són prou conegudes. Paz va ser nominada al Goya a la millor actriu revelació per la producció espanyola El autor. És Gascón, sens dubte, la gran triomfadora d’aquest guardó col·lectiu.

Diplomada en interpretació a l’ECAM, va començar treballant –com a Carlos Gascón– en sèries de televisió a partir del 1996. Després apareixeria en una comèdia del 2004 protagonitzada per Paz Vega i Santi Millán Di que sí. I de sobte, viatge a Mèxic, bastants treballs en sèries de televisió –Llena de amor, Nosotros los nobles, Rebelde– i retorn puntual al cine espanyol amb el film d’intriga El cura y el veneno, coprotagonitzat amb Tony Isbert. El 2018 va iniciar el procés de transformació de gènere –experiència que va abocar a les pàgines de la novel·la Karsia, una historia extraordinaria– i va canviar el seu nom al de Karla Sofía. Sis anys després arribaria Audiard des de França per donar-li el paper més important de la seva carrera fins ara.

Notícies relacionades

La suïssa Arxada atrau talent a Barcelona

‘La vida breve’, la història del rei més efímer d’Espanya

Gascón és la gran reina d’un film sorprenent –se l’ha batejat com a musical narcotrans–, ja que el pervers Manitas no només vol ser dona, sinó que també realitza una transició ètica, social i política per ajudar les víctimes del narcotràfic. Sortir-se’n, sòlida, airosa, en un paper d’aquestes característiques, adornat a més amb abundants números musicals, és tota una prova de foc per a algú que no va dubtar a posicionar-se en el seu discurs a Cannes, al rebre el premi, i demanar al món en general que canviés la seva visió («A veure si canvieu, cabrons. Tots tenim l’oportunitat de canviar a millor»), per després dedicar el premi a tota la gent trans que pateix dia rere dia humiliacions, assetjament i insults.

Ja se la coneix per haver sigut la primera dona trans a guanyar el premi d’interpretació al festival de Cannes. Ella és dona; de fet, advoca perquè de mica en mica ja no sigui necessari utilitzar el terme trans. Presa de l’emoció, deixava anar davant les càmeres de RTVE que li encanta fer coses «com més boges millor». Doncs li ha sortit perfecte.