L’Antiga Roma, al segle XXI

«La llibertat se la poden ficar per on els càpiga. Ni la tinc ni la vull. Trobaré la mort abans. Jo vull ser l’entreteniment, l’espectacle», diu, gelós de perdre la fama i la popularitat guanyada sobre l’arena, el gladiador Leontius, interpretat per un actor de l’Institut del Teatre des d’una gran pantalla. En un altre vídeo, també extrapolable als temps que corren, els ciutadans romans Titus i Cornèlia, matrimoni de classe mitjana, exposen els seus prejudicis contra els estrangers. Més enllà, Clàudia, dona d’un comerciant d’esclaus, afirma que els odia i, no obstant, empatitza amb un, una mare a qui treuen la seva filla. Són tres de les 11 «històries romanes» que vehiculen Imperivm, la novíssima i innovadora exposició permanent del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) que reivindica la col·lecció de l’Antiga Roma que guarda el centre ubicat a Montjuïc. Acabada d’inaugurar, concebuda per connectar amb un públic generalista i del segle XXI, combina encertadament a més unes 200 peces arqueològiques, la meitat mai exposades, amb videomappings i projeccions sobre elles, com la que permet seguir una carrera de quadrigues a través d’un espectacular mosaic del circ romà de 7x3 metres –la joia de la corona; només n’hi ha una desena d’aquestes dimensions–, o una immersió de 360 graus que amb unes ulleres de realitat virtual permet sobrevolar a vista d’ocell la Tarraco del segle II aC.

Imperivm, comissariat pels conservadors Mario Cervera i Arturo de la Oliva, significa la primera pedra de la renovació del museu i la materialització de l’aposta del seu director, Jusèp Boya, per la seva modernització, utilitzant noves tecnologies per revisar i acompanyar el relat, buscant un gir a la tradicional exposició de peces sense més ni més.

El procés de transformació museogràfica, en el marc del pla estratègic MAC 2030, continuarà amb la inauguració de la permanent que oferirà la revisió de la col·lecció de Prehistòria, prevista per a finals del 2025, que coincidirà amb els 90 anys de la inauguració del MAC, i, per al 2026-2027, de la de peces iberes.

Precisament, alguns d’aquests objectes formen part de l’exitosa mostra L’enigma iber, que després de veure’s al MAC és ara a l’Antikenmuseum de Basilea (Suïssa) i de la qual s’està ultimant que viatgi a Àustria. És una altra prova de l’enfocament de Boya per exportar produccions pròpies i convertir-se en una institució museística de referència nacional i internacional a què pot sumar-se ben aviat un altre exemple: la mostra Naufragis. Història submergida, prorrogada fins al 24 de novembre, podria itinerar després per diversos centres de CaixaForum si les converses es tanquen aviat.

I, després de les necessàries rehabilitació de la teulada de l’edifici i nova climatització, el MAC també treballa amb la idea d’aconseguir sinergies amb altres museus europeus per compartir petits espais immersius (com el de la seva seu d’Ullastret), i per tant els seus costos, dins dels recorreguts expositius.

Dones «incapaces»

Mentrestant Imperivm. Històries romanes, que ocupa 1.000 metres quadrats (la planta baixa del museu i la recuperada galeria circumdant de la segona que abans era hemeroteca), reflecteix una visió més íntima de la societat i la vida a l’Antiga Roma amb l’accent en les persones que hi havia darrere dels objectes que s’exposen i que, al marge dels avenços tecnològics, no eren tan diferents a les del segle XXI. Com a exemple, bustos de Juli Sèneca (important càrrec municipal de Barcino), de Neró o August que evoquen que la corrupció o les polítiques de favors i l’enxufisme no han nascut avui. O les dones, per exemple, que en alguns textos eren definides com a «febles» o «incapaces», van aconseguir arribar en alguns casos a llocs de prestigi i influir en la societat. N’hi havia de comerciants o propietàries de vaixells mercants, apunten els comissaris.

En els diferents àmbits –que tracten del llatí, llengua de l’imperi; la ciutat; el poder; el poble; la religió; la dona o els negocis i l’oci (dels espectacles al sexe)– se succeeixen els vídeos, on parlen fins a 11 personatges ficticis encarnats per actors. Entre ells, un nen i una nena de rica família, dues esclaves, un legionari que no amaga la seva por de morir, una sacerdotessa o un senador, que expliquen les seves històries, escrites en un llenguatge actual pel dramaturg Eduard Olesti i els comissaris.

El visitant pot escoltar-los amb una audioguia que serveix per a tot el lliure recorregut d’Imperivm, amb banda sonora del músic Ubaldo i veus del duet Tarta Relena, i que té una versió pensada per al públic infantil, que pot seguir la icona del conill Rufinus, que evoca un sortidor d’aigua rescatat dels fons del MAC.

D’ells ara resplendeixen altres peces restaurades que els comissaris no deixen de reivindicar. A més del retrat de Dama Flàvia, una dona de classe alta d’Empúries que és la imatge de la mostra, destaquen la catapulta d’Empúries, «la més antiga que es conserva d’aquest model portàtil, un scorpio, del qual només en queden les parts metàl·liques». Un videorender mostra com era completa i manejada per un soldat.

El rapte de Prosèrpina

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

Altres objectes estrella són una àmfora, «l’única al món que es conserva amb una inscripció pintada, no gravada, que diu que contenia oli dolç»; un tintinacle, una campaneta en forma de fal·lus cavalcat per una dona, que era en realitat un amulet contra el mal d’ull; un delicat mànec d’ivori d’una navalla plegable en forma de gladiador o la Venus d’Empúries. I sobretot el bonic sarcòfag del rapte de la deessa Prosèrpina amb un més que il·lustratiu mapping sonor que explica el mite acolorint cada escena que hi té esculpida.

El MAC no es limita a la seva seu de Barcelona, sinó que també ultima a la d’Empúries (l’Escala) l’obertura, el 27 de juliol vinent, la permanent Empúries, port de cultures, mentre treballa en les de Girona, Ullastret i Olèrdola. I per a aquest novembre, prepara una petita exposició i una jornada internacional per commemorar els 50 anys de la mort del seu primer director, Pere Bosch i Gimpera, que abans d’haver d’exiliar-se a Mèxic després de la Guerra Civil va ser el primer a donar idees per construir un museu d’arqueologia modern. Un llegat que s’està fent realitat.