10 joies del Primavera Sound

El Primavera Sound arrenca la 22a edició amb noms espaterrants. Hi trobem Vampire Weekend, Lana Del Rey, SZA o PJ Harvey, entre moltíssims d’altres, ja que al llarg d’aquesta setmana el festival ofereix més de 260 espectacles. A continuació, una variada i breu (i injusta per tot el que deixa fora) selecció d’aquest oceà de propostes.

Maria Hein Dijous 30, 17.10 h

A més d’atreviment, es necessita molta perícia per fer coses com les que fa Maria Hein: boniques, delicades, modernes i amb arrels. La seva versió de La Dama de Mallorca, tresor del cançoner popular, confirma que el seu desvergonyiment no va tan sols vinculat a la seva edat –20 anys– sinó que es recolza en un talent que ha explotat amb un gir electrònic.

Beth Gibbons Dijous 30, 23.00 h

La cantant i compositora anglesa va actuar al festival fa 16 anys amb el grup de la seva vida, Portishead, i torna ara per presentar un primer àlbum en solitari, Lives outgrown, que ha estat una dècada elaborant en silenci. Obra bonica i de clarobscurs, amb cordes orquestrals, textures folk i electrònica, versos amb vertigen existencial i, per damunt de tot, el seu sinuós carisma vocal.

Ferran Palau Divendres 31, 17.30 h

Fora de circulació (per ara) El Petit de Cal Eril, no hi ha millor defensor del minimalisme pop per aquests voltants que Ferran Palau, capaç de destil·lar sons molt diversos (del folk més atàvic a les tècniques del hip-hop i d’aquí a l’ambient carregat de gravacions de camp) en un estil íntim, delicat, fràgil, però gens cursi. Presenta un disc gairebé conceptual amb monstres en el centre: Plora aquí.

Ethel Cain Divendres 31, 18.20 h

Si creus que a Lana Del Rey només li falten inclinacions metal, potser hauries de posar una orella a aquesta artista de pop gòtic del sud, capaç per igual de fondre el cor i de gelar la sang. O de convidar a aixecar el puny: American Teenager és un hit de stadium pop com pocs s’han sentit en els últims anys. Resem també perquè no oblidi la seva sagrada versió de l’Everytime de Britney.

Jessica Pratt Divendres 30, 21.30 H

Si la cantautora californiana és capaç de convocar a l’escenari de l’Auditori només una quarta part de l’encanteri que enclouen les cançons del seu quart elapé (i primer en cinc anys) Here in the pitch, ja tindrem un recital memorable. Una veu que sembla arribada d’una altra dimensió al servei d’unes cançons emocionants vestides amb una producció que sona espartana i també grandiosa alhora. Un petit miracle.

Mount KimbieDivendres 31, 2.05 H

Es van donar a conèixer com a duo post-dubstep en l’ona de James Blake, amb qui han col·laborat, però amb el recent The sunset violent acaben de finalitzar la seva transformació en quartet postpunk d’alta càrrega guitarrera. Cançons com Dumb guitar i Shipwreck, amb la màgica desafecció vocal d’Andrea Balency-Béarn com a gran ganxo, sonen al principi d’una cosa gran, molt gran. O a gran reinici.

Rósín Murphy Dissabte 1, 1.30 h

De la seva etapa al capdavant de Moloko, als anys 90 i primers anys dels 2000, queda un gust pel número pop incendiapistes, que ella retorça amb molta imaginació i un punt d’extravagància perversa (aplicable a la boja desfilada de modelets que llueix en els seus xous). El seu elogiat últim àlbum, titulat sense falsa modèstia Hit parade, prolonga la festa i convida al ball amb arriscada coartada avantguardista.

Lankum Dissabte 1, 18.00 h

Aquest grup irlandès amb dues dècades en actiu practica en el seu recent False Lankum (millor àlbum del 2023 a The Guardian) un viatge aventurer des dels vestigis d’una música celta a càmera lenta cap a la interferència electrònica extrema i fantasmagòrica, fonent el violí festiu i el clar al bosc amb una amenaçadora mística maquinal. Desafiament en els confins del folk i més enllà.

Mitski Dissabte 1, 22.15 H

Set anys després de la seva captivadora presentació al Primavera Sound 2017, la japonesa novaiorquesa Mitsi Miyakawi torna al Fòrum amb estatus d’estrella i avalada per un últim àlbum, The land is inhospitable and so are we, en el qual es revela com una cantautora pop de presència lliure i fons clàssic capaç de connectar amb les noves generacions a través de boniques i catàrtiques vinyetes de desamor, ansietat, obsessió i desemparament.

Stella Maris Dimecres 29, 20.45 h

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Artefacte delirant com pocs, Stella Maris, aquesta esbojarrada banda-germandat de pop cristià creada –amb la bondadosa Amaia portant la veu cantant– per a la sèrie La Mesías, porta el segell de qualitat en els crèdits: firmen la dupla Carlos Ballesteros-Genís Segarra (Hidrogenesse) juntament amb Raül Refree. El Primavera, en la seva jornada inaugural i gratuïta, comprovarà si el fenomen manté la flama viva en un espectacle, literalment, irrepetible.

Rósín Murphy Dissabte 1, 1.30 h

De la seva etapa al capdavant de Moloko, als anys 90 i primers anys dels 2000, queda un gust pel número pop incendiapistes, que ella retorça amb molta imaginació i un punt d’extravagància perversa (aplicable a la boja desfilada de modelets que llueix en els seus xous). El seu elogiat últim àlbum, titulat sense falsa modèstia Hit parade, prolonga la festa i convida al ball amb arriscada coartada avantguardista.