L’estrany cas de Taylor Swift

Ningú sap què està passant amb Taylor Swift. «Hi va haver un dia en què semblava que el món s’acabava i jo no estava entenent per què», explica el periodista i professor d’institut Yeray S. Iborra sobre la reacció de les seves alumnes quan es van posar a la venda les entrades de la gira de la cantant per als concerts al Santiago Bernabéu, que se celebraran avui i demà a Madrid. «Sabia qui era Taylor Swift, però s’estaven venent les entrades per al concert més important de la història i no me n’havia assabentat», confessa.

Aquesta és una mica la reacció que ha tingut tothom amb el fenomen swiftie. De sobte, milers de joves gasten milers d’euros en marxandatge i entrades per veure la cantant des de les primeres files, porten bolquer als seus concerts per no perdre’s ni un segon de la seva actuació de més de tres hores i passen hores dissenyant els outfits que vestiran segons les seves cançons favorites i fent les polseres de l’amistat que després s’intercanvien en els xous.

Asseguren que Taylor Swift té una cançó per a cada situació de la teva vida (tot i que gran part de la població no sabria cantar gaire més que la tornada de Shake it Off). També és un fenomen intergeneracional. Des de gent d’uns trenta anys –la cantant nord-americana té 33 anys– fins a adolescents de 12 anys han embogit amb l’artista.

Fenomen desconcertant

Tot el que fa desperta interès. Swift ha estrenat un disc enmig d’una gira mundial que repassa tota la seva carrera i en la qual està omplint estadis (a Espanya, dos dies el Bernabéu), ha augmentat la passió pel futbol americà gràcies a la seva relació amb Travis Kelce i ha sigut nomenada Persona de l’Any 2023 per la revista Time. Mou masses allà on va: aquesta setmana, Madrid està col·lapsat. Però ningú acaba d’entendre d’on ve la febre swiftie que ha crescut tant l’últim any.

Justament aquest deliri col·lectiu per l’artista va sorprendre Yeray S. Iborra, que va decidir estudiar-lo al seu llibre Fenómeno Taylor Swift (Sílex Ediciones). ¿És Taylor Swift un fenomen extraordinari? «Et diria que sí, sense dubtar-ho, per les xifres que podem analitzar». Tot i que el periodista consideri que la cantant no té la millor veu o les melodies més aconseguides, assegura que la seva carrera és «bastant impecable». Swift va ser pionera a fer música country per a adolescents, després es va passar al pop i la seva etapa més madura va arribar quan es va enfrontar a la indústria musical i va començar a llançar els seus Taylor’s version, una batalla que encara perdura per recuperar els drets de les seves cançons.

L’artista gràfica i swiftie declarada Patricia C. Agüero ha publicat el còmic La era de la generación swiftie, on il·lustra algunes cançons de l’artista segons el seu propi punt de vista. La seva passió per la cantant va néixer quan tenia 13 anys i veia passar el videoclip de Love Story entre pauses publicitàries a Disney Channel. «És bonic tenir referents que parlen de coses tan importants com ella», assegura la jove. En les seves cançons, la nord-americana parla «de l’amor propi, de la salut mental i de no perdre’t en relacions, amistats, feines o malalties. També del bullying que va rebre per part de Kim Kardashian i Kanye West». I és que, si Taylor Swift ha viscut una relació tòxica o s’ha desencisat amb una amistat, ja no és un ídol, sinó una persona normal, com tu.

«No és una estrella del pop com les que jo havia conegut, divina i perfecta, sinó que és com si la rara de la classe es convertís en la reina del ball», exposa Iborra. «Si volem una estrella del pop, que sigui aquesta. No fuig de parlar de problemes de salut mental, política i equivocacions. No intenta ser perfecta», analitza el periodista. Per a moltes adolescents s’ha convertit en «un primer espai de politització i gestió emocional», però no s’ha de deixar de banda que «és mainstream i representa un capitalisme amable». «Ella mateixa és el sistema perquè és una de les persones més influents del planeta», considera.

Però no ens equivoquem. Els fans de Taylor Swift no són només «nenes de 16 anys que han tingut un desamor o persones de 40 una mica immadures emocionalment. Això seria infantilitzar el seu públic», apunta Iborra. «Quan crea el seu discurs polític acaba d’atrapar un públic que ja no només és adolescent i li agrada la seva espontaneïtat, sinó que es comença a convertir en un exemple», assegura el professor. La cantant té influència per generar tendència entre la joventut, però també podria marcar unes eleccions presidencials als EUA. «En la premsa americana la tenen com la gran woke, però les seves intervencions polítiques estan més relacionades amb els drets humans i qüestions socials», analitza el periodista. Per tant, Swift no entraria a posicionar-se en «un debat de republicans o demòcrates», sinó que només es mobilitzaria si «un candidat fos massa perjudicial per als drets socials».

Estratègies que no ho semblen

¿Té Taylor Swift calculats tots els passos de la seva carrera? «Tot sembla bastant ben pensat», apunta Iborra. «Si preguntes a una swiftie sobre si és freda i calculadora, et diria que no, que és la persona més natural del món. Si m’ho preguntes a mi, potser en tinc una idea més matisada», analitza. La cantant ha anat canviant les seves estratègies de premsa i ara ofereix entrevistes en les quals té més control del seu discurs. «Realment, qualsevol cosa que fa i diu és portada», reflexiona el professor. «Em fa la sensació, veient el concert de l’Eras Tour, que hi ha moments en què és increïblement robòtica i altres en els quals em sembla increïblement espontània», explica.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Swift es troba en una gira mundial amb 152 concerts en la qual repassa tots els seus discos –o eres, com l’anomenen ella i els seus swifties–. Una cosa que converteix el tour en un esdeveniment únic que ningú es vol perdre. La febre ha anat passant de fan a fan, després a gent menys seguidora o que ho va ser en algun moment de la seva carrera, fins a arribar a persones que ni tan sols sabien que existia fa un any i que es mouen per pur FOMO –por de perdre’s un esdeveniment social. Per si no fos prou, enmig del tour acaba de treure un àlbum amb 31 cançons The tortured poets department. ¿Un altre moviment calculat? «És una persona que pot fer qualsevol cosa en qualsevol moment. Aquesta expectació de què vindrà ara és també el que mou les masses», diu Patricia C. Agüero.

Iborra té molt clar que hi haurà Taylor Swift per a estona. «Ella és un remolí per a la música i per a ella mateixa. Una de les coses que la caracteritzen és aquesta rebel·lia amb la indústria, que no saps si és una mica Oncle Garrepa o una persona que ha vingut a canviar les regles del joc a favor d’una cosa més justa i col·lectiva», reflexiona el periodista. La cantant nord-americana ha iniciat les seves pròpies lluites, com amb les Taylor’s Version «però de moment sembla que l’única que guanya és ella».