El Lliure uneix els desapareguts del franquisme i la dictadura argentina

La història és cíclica. Els records, les famílies, els noms. Tot forma part del que som. Que ens dona un espai i unes arrels en la nostra pròpia història. Qüestionar-se a un mateix i qüestionar el que ens envolta per remoure els fonaments del que alguna vegada vam ser és el que pretén Retrat d’un artista mort (Espanya ‘39 – Argentina ‘78), un monòleg teatralitzat construït a partir de la memòria de les persones i els llocs, pensat per ser adaptat i reconstruït a cada país on s’escenifica. El retrat de l’artista es transforma en un camí de reflexió sobre els moviments feixistes que van travessar el planeta durant el segle XX. Uns moviments populistes, amb discursos que, avui dia, podrien tornar a aparèixer.

Davide Carnevali presenta divendres que ve al Teatre Lliure de Barcelona la readaptació d’aquesta obra, que ja ha passat pels teatres d’Alemanya, França i Itàlia. Sergi Torrecilla hi posa, en aquesta ocasió, el cos i la veu per explicar al públic un episodi que forma part de la seva vida privada.

Notícies relacionades

Un nou concurs amb Micky Núñez

La tornada al col·le dels famosos

Aquesta història connecta la dictadura espanyola i l’argentina i tracta sobre els seus desapareguts. Director i intèrpret viatgen a l’Argentina, on inicien una investigació en el temps que remou un passat molt fosc. Allà sorgeixen preguntes que cavalquen entre els grans esdeveniments històrics del segle XX. On les ferides continuen obertes després dels atacs del feixisme. «L’esquerra necessita temps per debatre, i això ens falta. Al teatre tenim aquests espais per generar discursos alternatius», va detallar ahir el director.

L’arquitectura de la història reserva un ampli espai per a l’autoficció, intercalant aspectes de la vida real amb elements de la ficció. En ocasions, el mateix públic es fica en la pell de l’intèrpret, cridat a interactuar amb l’espai i comprovar pistes suggerides pel protagonista.