Digne davant el nazisme amb aires de telefilm

Digne davant el nazisme amb aires de telefilm
1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

La llista de Schindler, La decisió de la Sophie, La promesa de Irene... Pel·lícules sobre personatges reals o ficticis que van viure l’Holocaust o van intentar, en la mesura de les seves possibilitats, salvar desenes de jueus de les cambres de gas. Personatges anònims, com la polonesa Irene Gut, una jove infermera que va amagar diversos jueus al soterrani de la casa de l’oficial nazi per a qui treballava.

«Per sobreviure a aquesta situació només has de pensar en tu», li diuen. Ella va fer el contrari, jugant-se el tipus de manera diferent a com ho va fer l’Schindler recreat al film de Steven Spielberg. Els aires de telefilm no beneficien la intensitat dramàtica d’aquesta història que no acaba mai d’arribar a la força necessària tret d’en algunes seqüències, com aquella en què es dirimeix el conflicte ètic quan una de les dones queda embarassada. Tenir la criatura amagats al soterrani és un suïcidi per al col·lectiu, però Irene és catòlica i no pot permetre un avortament. El millor rau en la composició sempre continguda de l’actriu Sophie Nélisse. La seva mirada, els seus ulls sempre innocents, transmeten la barbàrie millor que els cops d’efecte amb què la realitzadora, Louise Archambault, mostra la violència irracional dels nazis: la seqüència del nadó jueu.

Notícies relacionades

‘La promesa de Irene’

Louise Archambault (Estrena: 31/5/2024)