Viatge a l’inframon amb el ‘Llibre dels morts’ sota el braç

Al morir, els antics egipcis, almenys els que podien pagar-ho, s’emportaven sota el braç (literalment dins del sarcòfag en la majoria de casos) el conegut com Llibre dels morts, tot i que en realitat ells li deien Llibre de la sortida al dia o Sortir al dia, perquè després d’entrar en l’ignot Més Enllà simbolitzava la renovació i resurrecció que implica cada dia la sortida del sol, la llum. Aquell extens papir, que podia arribar a 40 metres de llarg i combinava escriptura jeroglífica amb il·lustracions, era un manual perquè el difunt realitzés amb èxit el seu últim viatge de la mà, o més ben dit, a la barca, del déu Sol, Ra, que l’ajudava a esquivar enemics i perills abans d’arribar a bon port als Camps de la Felicitat.

Ara, dins dels actes de celebració del 30 aniversari del Museu Egipci, la seva directora, Maixaixa Taulé, i l’empresari i col·leccionista Jordi Clos, impulsor del museu barceloní i de la Fundació Arqueològica que porta el seu nom, presenten l’exposició temporal Sortir al dia. El llibre dels morts dels antics egipcis, que podrà visitar-se fins al 28 de febrer del 2025 i està formada per 70 peces de la col·lecció permanent. "És una aposta per oferir una síntesi assequible a tots els públics del que significava aquesta guia per realitzar el viatge al Més Enllà", resumeix Taulé.

Món subterrani

Entre la mort i la desitjada vida eterna, el finat havia de transitar per un món subterrani a través de 21 pilons i set portes custodiades per guardians que li demanaven una sèrie de coneixements. I aquí hi ha la necessitat d’aquell text religiós capital per a la civilització egípcia, que, entre altres fórmules màgiques, li donava les respostes adequades.

"És una obra complexa de la qual existeixen moltíssims exemplars, normalment sobre papir, però cap és igual", avisa el conservador de l’Egipci i comissari de la mostra, Luis Manuel Gonzálvez. Durant el Regne Antic, les idees religioses s’inscrivien directament a les piràmides i, en el Regne Mitjà, en els sarcòfags. Va ser en l’Imperi Nou quan els saïtes, cap a l’any 600 aC, van fer inventari d’aquells textos dispersos i van realitzar un compendi més ordenat i estandarditzat del Llibre dels morts. "Avui es coneixen fins a 194 capítols –afegeix–. La selecció d’aquests depenia de les preferències de cada client i també del que aquest podia pagar perquè no estaven a l’abast de la majoria".

A més de les peces arqueològiques, com un impressionant cartonatge de la Dama Daurada o la tapa del rotund sarcòfag d’un personatge anomenat Padimin, amb textos de Sortir al dia, recorre la mostra una reproducció fotogràfica a mida real d’un dels papirs més importants que contenen el Llibre dels morts, el de l’escriba real Ani, que es conserva en el British Museum i mesura 23,77 metres.

En aquest es detallen els moments clau del viatge del difunt. Primer, després de la processó funerària, haurà de regenerar les funcions vitals que el cos mortal i momificat ha perdut, haurà de conèixer els amulets que necessita, les regions i divinitats del nou món i com utilitzar els ushebti, petites estatuetes destinades a servir-lo i treballar per ell en el Més Enllà.

El judici i la innocència

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Després, abans de pujar a la barca de Ra, per poder moure’s per l’inframon haurà d’aprendre a "transfigurar-se –exposa Gonzálvez–, és a dir, transformar-se en una au fènix, una flor de lotus, una serp, un cocodril...". Al final arribarà el moment clau: el judici, on el seu cor serà pesat en la balança de la deessa Maat (l’acte de la psicòstasi) davant un tribunal presidit per Osiris. I allà, la imprescindible declaració d’innocència, fins a 42 frases amb les quals el difunt assegurava ser poc menys que un sant: "No he robat", "No he sigut un xarlatà, no he sigut dolent, no he fet el mal", "No vaig fer excepcions en el meu favor", "No vaig maleir el faraó", "No vaig fornicar", "No vaig dir mentides" o "La meva única riquesa van ser els meus béns".

Superades totes les fases, el difunt arriba al seu destí: Els camps de la felicitat. "Allà, en un lloc que reprodueix la fèrtil vall del Nil, seguirà treballant la terra o en les tasques que tenia en vida –afirma el comissari–. El faraó continuarà exercint de faraó. Tots havien de treballar. La vida continua". Sort que tenien els ushebti. En algunes tombes se’n van trobar 401 (per a cada dia i setmana de l’any)...