Grans llibres petits per a temps difícils

Són petits i lleugers, gairebé de la mida d’una postal, i caben a la butxaca posterior dels pantalons. Les seves portades solen ser senzilles, de colors vistosos, i moltes vegades ocupen a les llibreries el mateix lloc estratègic que les piles, les xocolatines i els xiclets al supermercat: al costat de la caixa, llestos per ser afegits en l’últim moment com a compra impulsiva, de caprici. Els petits assajos, llibrets que aborden un tema en un centenar de pàgines, viuen un moment dolç, amb noves col·leccions i fenòmens gens menyspreables, com ara Ofendiditos (Anagrama), de Lucía Lijtmaer, que ha superat els 25.000 exemplars, i Sempre han parlat per nosaltres (Planeta), de Najat El Hachmi, amb més de 10.000.

En un món ple d’infinites possibilitats d’oci i distraccions, els assajos curts semblen portar la promesa implícita que, aquesta vegada sí, no els deixarem apilats a la tauleta de nit i aconseguirem acabar-los. "El format curt permet destil·lar un tema i és veritat que te’ls acabes ràpid. És sorprenent la facilitat amb què circulen de mà en mà. Aquesta és la seva missió, la d’intervenir i ser presents en la discussió", assenyala Isabel Obiols, l’editora de Nous Quaderns, d’Anagrama.

"És un format que adora tothom: els lectors, els autors i els llibreters", explica Miguel Aguilar, editor d’En Debate, la nova col·lecció d’assajos curts de Penguin Random House en la qual s’han publicat des d’una antologia de textos sobre dones de Susan Sontag (el que més s’ha venut de moment) fins a un llibre sobre l’alcoholisme de Bob Pop (Como las grecas). "Per als autors és una distància còmoda, els permet presentar un argument i no haver d’inflar-lo a base de dades i disquisicions. Són dissenys vistosos, molt cuidats, i els llibreters els poden col·locar a prop de la caixa. És un format que al lector li pot venir de gust i, com solen ser llibres barats, se’ls compra", assenyala Aguilar.

Moment polític efervescent

Per situar l’inici de l’actual moment feliç de l’assaig cal remuntar-se fins al 2015, una època política molt efervescent. Podem venia de debutar amb un sorprenent resultat en les eleccions europees, el procés i la nova onada feminista estaven en plena ebullició i, tal com recorda Obiols, "els nous lideratges més autoritaris començaven a treure la poteta". Va ser llavors que en l’editorial va sorgir la idea de reprendre els Quaderns Anagrama de la primera època del segell.

"Quan Jorge Herralde va fundar Anagrama el 1969 ho va fer com un segell fonamentalment enfocat a l’assaig militant, de lluita, amb molta munició pròpia de l’època. El Jorge ha explicat moltes vegades que no va ser fins després, als anys 80, amb l’arribada de la democràcia i de cert desencant amb els efectes de les primeres legislatures, que es va centrar més en la narrativa", explica Obiols. Els primers títols van anar molt bé: La confabulació dels irresponsables, de Jordi Amat, es va publicar després de l’1-O, i Monstruas y centauras, de Marta Sanz, després de la gran manifestació del 8M del 2017 i la sentència de La manada.

Obiols assenyala que els títols no busquen estar "lligats a una conjuntura concreta" i que rebutgen el concepte d’instant book. "Volem que perdurin i el que importa és l’autor, més que el tema". La col·lecció ha servit també per llegir escriptors fora del seu terreny natural, la ficció, en títols com Silencio administrativo,de Sara Mesa (un retrat del laberint burocràtic), i La importancia de la novela, de Karl Ove Knausgaard. Obiols destaca també títols com La moda justa, de Marta Sr. Riezu, i La radio puesta, de Javier Montes, "llibres que no són tan evidentment polítics però sí que ho són en la mesura que s’interroguen sobre com vivim i les contradiccions entre el que pensem i el que fem".

Un milió d’exemplars

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La Transició va venir acompanyada de diverses col·leccions sobre les diferents escoles de pensament polític i el seu públic era d’un perfil més humanista, minoritari i especialitzat. "Eren com el cine d’art i assaig, però portat al llibre", recorda Aguilar. Alguna cosa va canviar el 2011, quan va aparèixer un llibre de 32 pàgines escrit per un avi de 93 anys que ho va canviar tot: Indignez-vous!, de l’exmembre de la Resistència Stéphane Hessel, va vendre més d’un milió d’exemplars a França i a Espanya va aconseguir un èxit sense precedents a l’arribar al mig milió. "Va ser un fenomen extraordinari, una autèntica barbaritat. Va caure en un moment molt específic; de fet, va donar nom al moviment dels indignats i es va convertir en estendard del 15M", apunta Aguilar.

Qui va apostar per Hessel va ser Ramón Perelló a Destino, que el va publicar en un format inèdit reduït que ha perdurat. "Va ser la prova que un assaig podia arribar a tota mena de lectors, fins i tot als no literaris, i que quan un llibre connecta amb l’aire del moment de manera adequada no té límits", recorda Anna Soldevila. En la col·lecció d’assajos portàtils de Planeta s’han publicat títols com Una homosexualidad propia, d’Inés Martín Rodrigo, i El complex de Caín, de Marta Rebón, sobre les relacions entre Ucraïna i Rússia, i un títol sobre el paper de la cultura en la democràcia apareixerà en la rentrée.