L’estrident ‘Rèquiem’ de Morlot

N o hi ha regles quant a programació, però una obra com la Messa da Requiem de Verdi no necessita preàmbuls, per molt que es tracti d’encàrrecs propis. És el que van decidir els gestors de l’Auditori barceloní per ¿allargar? el programa de comiat de la temporada de l’OBC. Així, es van estrenar les Tres elegies per a baríton i orquestra, una obra col·laborativa –tres Lieder simfònics– que van firmar Octavi Rumbau, Joan Magrané i Raquel García-Tomás i que va defensar amb una projecció limitada Josep-Ramon Olivé, més encara a la Sala Pau Casals, amb més de dues dècades amb aquest problema quan darrere la veu hi ha una gran orquestra. De les Elegies la que més va cridar l’atenció va ser Ara sí que ets divina, de Raquel García-Tomás, la que millor va treballar la veu solista i la que va proposar l’atmosfera més apropiada.

Amb la versió de la Messa da Requiem l’OBC gairebé articula un crit pacifista, ja que per obra de l’atzar (i dels agents artístics), es va comptar com a solistes amb la soprano àrab (canadenca i nascuda al Líban) Joyce El-Khoury, amb la mezzosoprano israeliana establerta a Barcelona Rinat Shaham i amb dos intèrprets russos, el tenor Andrei Danilov i el baix Dmitry Belosselskiy. A falta d’un ucraïnès, són quatre artistes amb raons poderoses per cantar un rèquiem a les víctimes de les guerres fratricides a Rússia i Palestina, per la qual cosa l’obra de Verdi prenia altres dimensions. Lamentablement, l’aplicació dels solistes i l’excel·lent preparació que va demostrar un molt ben matisat Orfeó Català en les seves vitals intervencions van donar com a resultat una interpretació més sorollosa i efectista que continguda i atenta als detalls; l’opció sempre agrada i, és clar, acaba en ovacions.

Des del podi, Ludovic Morlot, a qui se li va escapar el cor i algun solista en més d’un cop evidenciant falta d’assajos, es va aplicar en frases grandiloqüents, però no es va apreciar un joc en les dinàmiques (tret de l’Orfeó) ni tampoc la direcció va destacar per un treball que tragués l’òptim rendiment de les veus solistes en aquesta òpera sublim, més teatral que religiosa, que és la superba partitura verdiana. Dels solistes, amb la soprano malalta, però eficaç quan va escalfar la veu, i amb un tenor sobretot sonor, van destacar les dues greus, la mezzo per la seva generosa entrega, el seu cant expressiu i el seu bonic timbre, i el baix pel seu atractiu instrument.

OBC / ‘Rèquiem’ de Verdi

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Auditori

(31/5/2024)