Yomi Adegoke: "La dreta s’ha apropiat de temes com la llibertat o la presumpció d’innocència"

El 2017 va començar a córrer pels cercles periodístics novaiorquesos una llista secreta amb uns 70homes acusats de comportament sexual inapropiat, violacions i abusos. El que va començar com un full de càlcul de Google, amb el nom de Shitty Media Men List, elaborada per les seves víctimes a tall d’autoprotecció, no va tardar a viralitzar-se i convertir-se en un escàndol majúscul que li va esclatar a la seva creadora, Moira Donegan. Una cosa molt similar passa en l’inici de la novel·la La lista (AdN), de la periodista britànica especialitzada en feminisme Yomi Adegoke, protagonitzada per una parella d’influencers a punt de casar-se fins que el nom d’ell apareix en una llista de depredadors.

¿Els assumptes personals són polítics fins que toquen una persona estimada?

Veig molta diferència entre com tractem algú que coneixem i algú que no. És fàcil militar políticament quan l’únic que fas és retuitejar un hashtag. És una pena que no hi hagi una mica més de paciència i carinyo amb les persones que s’enfronten a un escàndol a internet. La majoria ho veu com un exercici teòric, sempre que els passi als altres, i això fa que sigui molt fàcil apuntar amb el dit. Però, quan el mateix els passa a ells o al seu entorn, de sobte canvien les regles. És una cosa injusta que impedeix que es generi una sensació de comunitat. La gent d’esquerres tenim molt poca empatia.

¿Els 15 minuts de fama d’Andy Warhol s’han convertit en tornar-se viral a internet?

Sí, avui tothom es pot veure en una espiral descontrolada d’internet. Mentre no ens afecti a nosaltres, serà d’una manera. Hi ha una espècie de ment rusc que decideix molt les coses a internet. Hi ha molta gent que està veient-les venir: quan passa alguna cosa, espera a veure cap a on bufa el vent per reaccionar en conseqüència. És una cosa que em frustra moltíssim, perquè impedeix generar solidaritat i empatia i ens porta a la deshumanització.

¿Li han dit mala feminista per escriure aquest llibre?

¡També feminazi! Suposo que dec haver fet alguna cosa bé si he emprenyat tantíssima gent. Mai faria d’advocat del diable de manera gratuïta, fa 10 anys que escric a internet sobre feminisme, racisme, apropiació cultural, uns temes que no estaven de moda quan vaig començar.

¿Què està fallant al parlar de la cancel·lació?

La dreta s’ha apropiat de temes com la llibertat o la presumpció d’innocència, principis que sempre han sigut pilars fundacionals de l’esquerra. El debat ens ha sigut arrabassat per la dreta. Des d’una perspectiva feminista s’ha perdut la possibilitat de parlar de segons quins temes. Però això no significa que aquestes converses no es produeixin, sinó que senzillament se n’han anat a una altra banda. La gent d’esquerres s’ha passat al centre perquè creu que allà podrà parlar d’aquestes coses sense exposar-se a crítiques o retrets, i la gent del centre s’ha passat a la dreta. Hi ha moltíssimes persones que tenen preguntes, però senten que no en poden parlar amb els seus amics i acaben a la dreta, que és la pitjor gent amb qui parlar d’aquests temes.

¿Quina és la solució?

Crec que és important recuperar discurs, parlar de la cultura de la cancel·lació, treure a la dreta el dret de parlar-ne. Serà un procés imperfecte, voler parlar d’aquestes coses no significa estar-hi d’acord. Però, al final, tot això és internet. Cal trobar una manera d’estar segurs online. ¡Espero que algú més llest que jo trobi alguna solució!.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La novel·la critica la llista, però la seva publicació va tenir conseqüències. Els editors de The Atlantic i The Paris Review, homes intocables que s’aprofitaven del seu poder, van perdre la seva feina.

Només sé que el que està passant ara no és sostenible a llarg termini. Hi va haver conseqüències reals per a alguns, però molts se’n van sortir de franc i van continuar sent apreciats i guardonats.