CRÍTICA

Enigma Liberato, una fe llegendària

Lentament, la pluja va començar a mullar els mòbils que s’alçaven sobre els caps dels que esperaven tan sols un senyal, un esclat de llum, per renovar la seva fe cega en Liberato, l’artista italià emmascarat, anònim, enigmàtic i genial, que té alguna cosa d’espiritual. L’èpica de la llegenda amb què juga com a decisió artística impertorbable. Ningú no en sap res, d’ell, més que el que sabem per la seva música, que no és poc. L’artista napolità, capturador de l’essència de la identitat de la ciutat, va congregar ahir a la nit la molt nombrosa colònia italiana al Primavera Sound. En la seva música, una mena de combinació entre la cançó lleugera del seu país i l’electrònica, s’hi condensa la composició sofisticada, però també la trampa, l’olor de marihuana i la fe infrangible en els herois, com la que tenen ell i els seus per Maradona.

Així l’esperava l’entregada legió italiana del Primavera, encara que la pluja anés a més, gairebé a ritme del seu èpic inici, un escalfament de més de cinc minuts que va concloure amb Liberato desplegant la bandera de Palestina sobre la taula de mescla.

¿Liberato és un individu o uns quants? Aquesta vegada, a diferència de la seva primera i única actuació fins a ara aquí, al Sónar 2018, va aparèixer amb fins a tres companys (fa més d’un lustre van ser dos), tots sense un centímetre de pell a la vista, de negre i amb ulleres fosques (tampoc no estaven permeses les càmeres de la premsa ni hi va haver realització televisiva de l’actuació). Percussions diverses, teclats i fins i tot cordes –i la seva icònica sirena que anuncia guerra– per acompanyar l’electrònica que, més enllà d’atmosferes trap, va incorporar sovint el dubstep per adaptar-se més al context festivaler.

Un ritme més i un farcell sense cap forat que va portar les seves cançons en napolità (menció a part per a himnes, així sonen les seves peces, com Nove maggio, Partenope i la definitiva Teu t’e scurdat’ ‘e me), llengua viva i reflex del carrer, a sobreposar-se a tot i a sublimar i celebrar la fe en les llegendes.

Notícies relacionades

Liberato

Escenari Pull&Bear (1/6/2024)

Temes:

Música Palestina

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo