Marató de melancòlica tensió amb The National

TT he National saben el que és bo. O, com a mínim, el que han fet bé. I tot i que l’any passat van publicar no un, sinó dos àlbums (First two pages of Frankenstein i Laugh track), poques mencions hi va haver a aquest decebedor repertori al llarg de les seves dues hores de concert com a caps de cartell al Primavera Sound. Ells venien a renovar la seva reputació de líders indie rock, de grup que sap coronar jornades de gran festival. De manera que van treure les seves millors cartes. Totes, una rere l’altra, o gairebé.

Gairebé com buscant-se en el reflex de la seva col·lega Taylor Swift (el multiinstrumentista Aaron Dessner ha col·laborat en tres dels seus quatre últims discos), el grup d’Ohio va arribar la matinada de divendres a dissabte a les dues hores d’actuació. En un primer moment, es va poder témer que el cantant Matt Berninger no pogués arribar a l’estipulat en l’horari: va atacar les inicials Sea of love i Eucalyptus (una de les poques noves) amb un coll que sonava una mica castigat, no se sap si per la gèlida brisa marina del Parc del Fòrum o pels esforços de dimecres a Razzmatazz.

Tot i que el seu uniforme inclogui vestit i ulleres, Berninger pot ser un frontman bastant salvatge, adepte de jugar-se les cordes vocals amb crits, abraçar-se al públic i tensar els botons i costures del seu elegant vestuari. Ahir a la nit va recaure en aquestes obsessions, però, per sort, aquest amor pel caos va venir acompanyat d’interpretacions tranquil·litzadores, amb baríton més afinat, de Don’t swallow the cap, I need my girl, Day I die i… un llarg etcètera.

Hem dit "tranquil·litzadores" perquè Berninger va anar sonant millor. Però en contrast amb la seva certa fama de grup ansiolític, The National es van mostrar com una màquina de melancòlica tensió, una banda que sap transformar la quotidianitat amorosa en èpica propulsiva i rabiosa. Innegables catarsis les de, sobretot Terrible love i una Space invader que a més de nova és bona.

Notícies relacionades

Tatxo Benet: "L’equip és el més rellevant de l’èxit"

Els rupturistes de l’art prenen la Virreina en el programa per al 2025

The National

Escenari Santander (1/6/2024)