La productora María Zamora, premi de Cinematografia

María Zamora és darrere, com a productora, d’algunes de les pel·lícules més importants i premiades del recent cine espanyol, prou motiu perquè se li hagi reconegut el treball amb el Premi Nacional de Cinematografia el 2024. En la menció s’assegura que el premi s’atorga pel seu suport al cine independent i arriscat.

Notícies relacionades

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

És alguna cosa més que això. Zamora (nascuda a València el 1976) ha marcat a poc a poc una coherent línia de treball, ha aconseguit una cosa que és difícil en el nostre cine –el que podríem anomenar el segell del productor– i aquest suport al cine independent i arriscat forma part d’una filosofia ferma, sense concessions. Va començar fent-ho a la firma Avalon, de la qual va ser sòcia fundadora i productora executiva, i ho continua desenvolupant a Elástica, la companyia de producció i distribució creada amb Enrique Costa.

Fixem-nos només en tres de les seves últimes produccions per entendre les dimensions del premi. Són pel·lícules de directores que han obtingut guardons als festivals internacionals més importants. Alcarràs, de Carla Simón, va aconseguir l’Os d’Or a la Berlinale del 2022. Creatura, d’Elena Martín, va obtenir el premi a la millor pel·lícula europea a la Quinzena de Cineastes de Cannes del 2023. I O corno, de Jaione Camborda, es va alçar amb la Concha d’Or a Sant Sebastià el mateix any. La seguiran quatre realitzades per dones: La virgen roja, de Paula Ortiz; Las madres no, de Mar Coll; La mitad de Ana, debut en la direcció de l’actriu Marta Nieto, i Romerías, de Carla Simón.