Prostitutes, empresàries i verges vestals romanes

Poetes, prostitutes, verges vestals, reines, comerciants, màrtirs... Anònimes i famoses, com l’emperadriu Gal·la Placídia. Les unes, dignes de les malvades de Joc de trons; les altres, virtuoses violades. La britànica Emma Southon, doctora en Història Antiga per la Universitat de Birmingham, va confeccionar una llarga llista de 150 figures femenines que van transitar per l’antiga Roma i es va quedar amb les que protagonitzen l’amè i desenfadat Historia de Roma en 21 mujeres (Pasado & Presente). L’objectiu era, assenyala al seu pas per Barcelona, "desmuntar la idea de la història explicada des de la política i la guerra i les grans batalles, realitats a les quals les dones a penes tenien accés, i oferir la visió d’elles, més lligada a elements humans i la vida quotidiana". Això li permet explicar "una història diferent de l’oficial", narrada per i sobre homes que diuen que han fet, apunta irònicament, "coses importants" i que qualificaven les coses que feien les dones d’"avorrides i irrellevants".

De les 21, l’autora d’Agripina i Sangre en el Foro té una favorita: Julia Félix, una "astuta" empresària, "una motomami" que va viure a Pompeia i que segons un esquelet probablement va morir per l’erupció del Vesubi el 79 dC. No pertanyia a l’elit social però va prosperar econòmicament creant i gestionant un prestigiós complex comercial d’oci i restauració, que ocupava una illa de 6.000 m² i incloïa banys públics, jardins, restaurant, botigues i fins i tot apartaments. Aquests, segons una inscripció, els llogava en el seu nom per cinc anys, senyal que s’obria al sector immobiliari.

"Julia Félix trenca amb el paper de les dones –recalca Southon–. Una dona tenia prohibit per llei firmar contractes per tirar endavant un negoci i no podia fer tràmits legals sense un tutor masculí [pare, marit...] i ella va saber torejar la norma. És important avui veure els precedents quan encara es posa en dubte la capacitat de decisió i de portar hòldings empresarials de les dones".

En la línia del seu pòdcast History is sexi, Southon fa servir un llenguatge divertit i divulgatiu ple de referències populars –d’Els Soprano a La vida de Brian passant per Pokémon– que apel·la al lector del segle XXI. "Odiaven i s’enamoraven igual".

Reivindica una altra Julia, la poeta Julia Balbila (130 dC). "Es va esforçar molt per deixar clar que era l’autora d’uns poemes que havien de passar a la posteritat. Només se’n conserven quatre". Dos d’aquests, "provocadors, íntims", els dedica a l’emperadriu Sabina, dona d’Adrià (més enamorat de bells efebs que de la seva dona), amb el seguici del qual viatjava. Els va gravar a Tebas a la cama d’una estàtua del faraó Amenofis III, un dels colossos de Mèmnon. Els quatre textos "abunden en coneixements d’història, religió, mites i llegendes egípcies i perses" i deixen en l’aire si Balbila era lesbiana, per fer servir el desaparegut dialecte de Safo de Lesbos i qualificar Sabina de "bella" i "encantadora".

Pocs privilegis tenien les dones a Roma, a excepció de les vestals, la vida de les quals era "un gran avorriment", assegura. De nenes, els seus pares les obligaven a ser sacerdotesses de Vesta, cosa que implicava mantenir-se 30 anys verges amb l’única funció de preservar encès el foc sagrat del déu les 24 hores del dia cada dia de l’any, que, segons creien, protegia l’imperi de tot mal. A canvi, "podien actuar fora del sistema de tutelatge masculí, fer testament, firmar contractes, tenir possessions i, després de retirar-se, casar-se i tenir fills".

L’autora investiga el cas de la vestal Opia (483 aC), de la qual poc se sap. "Va ser un boc expiatori, la van culpar del fet que el món romà se n’estigués anant en orris perquè deien que havia perdut la virginitat (per tant, era impura i tacava el foc sagrat). El més probable és que fos innocent, que tingués uns 10 anys i que el contacte sexual no fos consentit sinó que es tractés d’abús a una menor". Va ser condemnada a ser enterrada viva. En un altre cas, de final no tan tràgic, van jutjar una vestal perquè "els seus abillaments eren massa bonics i feia massa bromes".

Menció a banda mereixen les que van abraçar el cristianisme. "Els va donar a les dones una capacitat d’acció que elles no tenien. Els va permetre tenir uns objectius vitals i una activitat fora de la família. Moltes es van sumar a aquesta religió perquè era un camí per desenvolupar-se intel·lectualment i participar en discussions teològiques profundes que fins aleshores estaven reservades als homes –revela Southon–. Els filòsofs romans veien intel·lectualment les dones com a nens".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Compara Lucrècia, "amb la qual ningú sortiria de copes, una cosa que sí que faries amb la malvada i ambiciosa Túl·lia", que per arribar al poder es va ficar al llit amb el seu cunyat i amb ell va assassinar la seva germana i el seu marit. L’antítesi era la virtuosa i aristocràtica Lucrècia, violada per un amic del marit, que es va suïcidar perquè ningú dubtés del seu honor i resistència. "Personifica la romanitat i que els valors romans són per sobre de la mateixa vida".

Molt per sota en l’escala social hi havia Hispala Fecènia, que després de deixar de ser esclava va continuar exercint com a prostituta de luxe i que, segons l’historiador Titus Livi (56 aC), "era molt bona en la seva feina". "Va ser famosa perquè a l’avisar el Senat de la Conspiració de les Bacanals va propiciar el primer exemple d’imposició imperial de Roma a tota la península Itàlica prohibint aquestes reunions secretes més enllà del poder. Tot va ser perquè una prostituta no volia que el seu nòvio anés a una d’aquestes festes". No se sap què en va ser d’ella.