Tres generacions d’espectadors omplen el Liceu

Una llarga ovació al final i moltíssims aplaudiments en diversos moments de la representació de La Cenerentola –els primers van sonar després de l’obertura– van denotar l’entusiasme que va despertar entre el públic de diferents edats, alguns habituats a l’òpera però molts debutants en un espectacle d’aquest estil. I és que la iniciativa Òpera entre generacions va ser un èxit de convocatòria.

Tot i que no es tractava d’una sessió infantil perquè era una funció normal de més de tres hores de durada amb la pausa inclosa, molts pares, mares i àvies van portar les seves criatures pensant que un títol com La Cenerentola, una obra de Rossini amb una història similar a la de La Ventafocs, podria ser ideal per als nens. A més, la funció començava a les sis de la tarda. Però molts van veure com els seus petits es començaven a recolzar en les seves espatlles i acabaven adormits. ¡I això que ocupaven les primeres files! Després d’una hora i mitja de funció, a l’arribar la pausa, la majoria d’aquestes famílies van optar per marxar. Un de cada quatre espectadors tenia menys de 16 anys, va explicar el presentador de l’acte, que va fer una petita introducció abans d’aixecar el teló.

Fotos al coliseu

En la mitja part molt pocs van sortir del Liceu, a diferència d’una funció normal, en què molts aprofiten per anar a prendre alguna cosa al Cafè de l’Òpera, que és just al davant, per evitar les cues que es fan a les barres que sempre es posen al Saló dels Miralls i el Foyer. La majoria va preferir recórrer el coliseu o immortalitzar el moment fent-se fotos a la sumptuosa escalinata principal o a l’espectacular sala. Però alguns despistats van posar rumb a la porta i van ser advertits per amics seus aficionats a l’òpera que l’espectacle no havia acabat.

Un aficionat va anar-hi amb la mare i amb les seves filles de 10 i 12 anys. A la més petita se li estava fent massa llarga l’òpera. «¿Quan s’acaba?», va preguntar en l’entreacte. Una mare amb els seus fills que era a les primeres files de la platea estava encantada amb l’experiència, però el noi de vuit anys opinava també que era «molt llarg». I va afegir: «És maca, però hi ha coses que no entenc». I el seu germà de 14 anys va opinar que haver d’estar llegint els subtítols era pesat. L’italià original de l’òpera no l’entenien tan fàcilment. Tot i que pel context i els gestos i moviments dels personatges en escena, era fàcil seguir el fil de la història en aquesta divertida versió d’Emma Dante (directora d’escena) amb el mestre Giacomo Sagripanti davant l’Orquestra Simfònica del Liceu. El conjunt va ser objecte de molta atenció. Per a molts era la primera vegada també que veien tants músics en acció.

Per a tots els gustos

Però l’òpera, com tot, és qüestió de gustos. Dijous, després de la primera edició d’Òpera entre generacions, molts en van sortir encantats. D’altres, al contrari. Així de rotund es mostrava un jove de 21 anys respecte a aquest gènere: «No m’agrada, no el suporto i no ho repetiria. I més tenint en compte que l’òpera és massa cara». La seva mare, no obstant, estava convençuda que exagerava. «Li agrada més del que diu, si no hauria marxat abans d’acabar la funció».

Hi va haver sis minuts d’aplaudiments finals, amb ovacions especials per a la mezzosoprano Carol García (Cenerentola), el tenor Sunnyboy Dladla (príncep) i el baríton Carles Pachón (Dandini). La majoria va acabar encantada amb l’experiència. ¿Quants d’ells tornaran al Liceu?

Notícies relacionades

Asis Ayerbe: "Qualsevol home farà el que sigui si pagues una mica més"

Sigrid Nunez, l’escriptora que va enlluernar el geni manxec

Molts dels espectadors consultats per El Periódico van sortir amb ganes d’un altre Òpera entre generacions, però van indicar que preferirien poder-hi assistir en cap de setmana. A una família que hi va anar amb els fills, un nen de set anys i una de 10, el que més els havia agradat va ser «la música». «Em fan mal les mans de tant aplaudir», deia el petit, que igual com la seva germana estudia violí.

La tradició musical influeix en l’actitud cap a un gènere que avui dia no està gaire en voga, però iniciatives com aquesta del Liceu aspiren a connectar amb les noves generacions i transmetre’ls la passió per l’òpera.