Neix Abacus Futur, la nova "potència editorial" a Catalunya

"Un nou projecte editorial i audiovisual al servei de la llengua i la cultura catalanes", així es va presentar ahir Abacus Futur, una nova plataforma que forma part del projecte d’Abacus, impulsada per Oriol Soler, director general de la cooperativa, i amb la participació del productor i empresari Jaume Roures. Un projecte el primer pas del qual serà sumar els segells editorials d’Abacus (Ara Llibres, Amsterdam, La Casa dels Clàssics-Bernat Metge, Inuk), els d’Enciclopèdia (Univers, La Galera, Elastic Books, Rata, Ediciones Invisibles, Bridge, Catedral) i els de Viena i Suma Llibres (Navona i Arcàdia).

L’anunci es produeix després que el gener passat Abacus i Roures iniciessin una negociació per comprar els segells editorials del Grup Enciclopèdia, després dels greus problemes d’aquest grup editorial, immers en un ERO i amb una crisi que té l’origen en un deute de 9 milions d’euros, i el caos logístic de la distribuïdora Entredós. Abacus Futur inclourà ara els segells d’Enciclopèdia, però els seus impulsors apunten que no s’han fet càrrec del deute.

"Abacus Futur és una empresa independent, amb un funcionament autònom de la resta d’Abacus i que neix arran de la fusió amb Som. Respon al procés de reinvenció d’Abacus", va explicar Soler, que va afegir que a més de garantir la continuïtat del Grup Enciclopèdia, es tracta d’anar "més enllà de ser un grup editorial i és una empresa de continguts diferents, audiovisuals, d’exposicions, pòdcasts, etcètera, que vol dibuixar un perímetre més gran de coses que fins ara no s’estan fent en l’ecosistema editorial català".

L’acord es va tancar aquest dimarts i encara s’està treballant en l’organigrama, però Soler i Roures, que no han volgut concretar xifres econòmiques de l’operació, van avançar que el director general serà Xavier Mallafré, antic director editorial del Grup 62, i el director editorial, Ernest Folch, recalcant que l’organigrama no seguirà un "model vertical" sinó que preservarà l’autonomia dels diversos projectes. Entre els noms d’editors confirmats, hi ha els de Pepa Maymó, Ester Pujol, Joan Carles Girbés, Raül Garrigasait, Enric Viladot, Blanca Pujals, Montse Ingla, Isabel Monsó, Antoni Munné i Estefanía Martín.

El que sí que ha esmentat Soler és que el pressupost dependrà del que es faci i que es parteix de les xifres d’Abacus el 2023, amb una facturació d’uns 20 milions d’euros (10 de la part editorial i 10 més de l’audiovisual).

El projecte Abacus Futur es va presentar en la que serà la seva futura seu, ara en obres, a l’edifici del carrer del Peu de la Creu, 4, al barri barceloní del Raval, antiga seu del Grup 62 i que després va allotjar el Memorial Democràtic.

Català, castellà i anglès

Amb els esmentats segells que aglutinarà i que per ara mantindran les seves respectives marques, Abacus Futur ja es pot considerar, va explicar Roures, que serà el seu president, "una potència editorial", que ara mateix ja compta amb mig milió de llibres venuts el 2023, més de 300 novetats editades, un catàleg de més de 5.000 títols actius i més de 25 entre els més venuts", segons Librired. La defensa de la llengua catalana que propugnen no serà excloent, ja que també està previst editar i fer coses en l’àmbit audiovisual tant en castellà com en anglès (algunes de les editorials que quedaran sota el seu paraigua ja publiquen en castellà).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Segons Soler, Abacus Futur, que es desenvoluparà en diverses fases, és una societat limitada i inclou l’actual "projecte audiovisual d’Abacus, que és petit, i anirà sumant talent i projectes, que pot aportar Roures quan acabi els seus compromisos audiovisuals actuals". Aquest, expresident de Mediapro, es va reivindicar com a creador de continguts de "qualitat" i respectuosos amb el públic, a molta distància dels de "Sálvame i companyia, que ofereixen models de violència verbal".

Per l’empresari, el fet que Abacus sigui "referent del món de l’educació i la cultura" ajudarà que el nou projecte sigui "ambiciós" i es converteixi en un "bressol" en el qual neixin "bons continguts", fets amb "llibertat i autonomia" i fets des de Catalunya amb "una òptica pròpia". Això, en un moment, va valorar Soler, en què "la indústria audiovisual és cada vegada més important arreu del món, amb gent que té pressupostos de 45.000 milions, i la cultura catalana té més dificultats per competir".