Tot és agressiu i gris
Després de veure un documental sobre Taylor Swift per posar-me al dia, m’he preguntat si m’agradaria ser ella. ¿Per què? Perquè viu molt bé. També els Beatles, en el seu temps, van viure bé, i els Rolling Stone, etc. La gent que arriba a aquests graus de fama universal guanya molts diners, és aclamada allà on actua i dorm a les millors suites dels millors hotels.
És cert que de vegades els engeguen un tret, com a John Lennon, al sortir de casa seva, o que s’entreguen a les drogues perquè no troben cap altra manera de suportar tant plaer. O que la bogeria els sotja darrere de la porta de la cuina de les seves mansions mallorquines o eivissenques. No sempre són feliços, malgrat que, des d’una perspectiva de classe mitjana, com la meva, ho tinguin tot per ser-ho.
Notícies relacionadesPer exemple, la suite on va passar la nit Taylor Swift quan va actuar a Madrid. En van mostrar a la tele unes imatges i m’hi vaig quedar enamorat (de la suite, tot i que també una mica de la cantant). Viuria allà (fins i tot sense la intèrpret) la resta de la meva vida, no tornaria a sortir al carrer mai, ni tan sols hi trauria el cap. Em tornen boig els bons hotels pel que tenen d’úter matern, ja que això és el que més he trobat jo a faltar en la vida: l’úter de la meva mare, que posseïa tot el que necessitava, excepte, potser, el gintònic de mitja tarda, l’únic cosa, si dic la veritat, en la qual trobo encara cert plaer: hi ha dies en els quals al despertar-me ja estic pensant-hi.
Viure a la millor suite del millor hotel, llavors. ¿Em cansaria dels seus variats i acolorits bufets, dels seus restaurants peruans o asiàtics, dels seus salons, de la seva sauna, del seu jacuzzi, del seu gimnàs? ¿M’atiparia de l’amabilitat del personal? No ho crec probable, tot i que l’ésser humà és inconstant i mai desitja el que creu desitjar. Però jo sí, jo estic segur que no desitjo res més que un úter protector. Res del que he vist enfora d’aquest úter m’ha cridat en excés l’atenció. Tot m’ha resultat agressiu i gris i mancat de sensibilitat. Taylor Swift, no obstant, m’ha caigut molt bé. ¿M’agradaria ser ella? Ser-ho potser no (treballa en excés, em sembla), però no rebutjaria fer una mica de turisme per la seva vida.
