Lola Índigo i foc llatinoamericà

Va acompanyar un públic que va omplir el Parc del Fòrum (20.000 assistents) predisposat a ballar i cridar, entre els quals convidats il·lustres, com nombroses jugadores del Barça femení (Salma Paralluelo, Patri Guijarro, Claudia Pina...) i del masculí (Alejandro Balde, Julián Araujo).

Lola Índigo, amb etiqueta de performer prestigiosa, ja que la dansa és un dels seus forts, sens dubte (va passar també pel talent de ball Fama), va sortir d’un enorme ou de drac, referència al disc que presenta, El Dragón (2023), amb una dotzena de ballarins al seu voltant. El seu paper, per cert, indispensable per al xou que tancava ahir el Share Festival, ple de coreografies marejadores. I en diverses ocasions van ser protagonistes únics de l’escenari. Ho avisava Lola Índigo en els primers compassos: "És un xou perquè no només ballem nosaltres, sinó perquè també balleu vosaltres".

Durant una hora i escaig van sonar èxits, molts amb altres artistes, com Diskoteka, El tonto, Me quedo (final de festa) i la reivindicativa i orgullosa La niña de la escuela.

Abans de la intèrpret granadina –que va treure pit d’aquest epé amb denominació d’origen anomenat GRX i de la seva habilitat per versionar clàssics del flamenc pop com ara Los pantalones, de Las Chuches–, Myke Towers va demostrar la seva actitud i cartell de líder des del primer moment. Tot sol des de l’escenari es va entregar a una multitud visiblement fanàtica del trap que manté des dels seus orígens.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Animador etern

Va derivar després cap a les seves peces més pròximes al reggaeton per seguir l’estela de Jhayco, que va actuar hores abans, com els colombians Cali y El Dandee, tot i que menció a part mereix ressenyar com perduren els èxits electrollatins de Juan Magán, animador etern, ja que ell es manté, tot i que el públic es vagi renovant.