Una carta d’amor a Nessie

L’autora de La señora Potter no es exactamente Santa Claus incorpora el seu periple turístic pel més famós de tots els lochs escocesos (i això que n’hi ha 31.000), potser fins i tot el més famós de tots els llacs del món, en l’assaig Hay un monstruo en el lago (En Debate), finalment una carta d’amor a Nessie i al desconegut. Fernández no només té un marcat sentit de la meravella, sinó també una alta capacitat per transmetre’l.

Estava escrit que Fernández aniria al llac Ness: a finals dels anys 90 va muntar el grup Inverness, nom de la ciutat que molts sabem ubicar més o menys en un mapamundi perquè és a prop del llac Ness. "Era l’època de Dover", diu. En la seva visita, li va semblar que Inverness sent "vergonya" del llac Ness, en concret del monstre del llac Ness. L’oferta de records i documentació sobre Nessie és escassa, explica. I insulsa: ni contempla la carta de la mirada humorística sobre Nessie.

Emocionada

Però Inverness va venir després del recorregut pel llac Ness, una atracció que, segons Fernández, travessa un "moment avorrit". "La gent avui viatja per veure’s a si mateixa en llocs –prossegueix–, i en aquest sentit el llac Ness és un lloc pobre perquè només veus aigua negra i podria ser qualsevol lloc". El passatge del vaixell es va animar a l’arribar a la zona del castell d’Urquhart, per fi un fons una mica reconeixible amb què fotografiar-se.

Fernández, per la seva banda, va embarcar "emocionadíssima", no debades havia anat acumulant emoció durant el llarg trajecte amb autocar des d’Edimburg. De fet, des de petita. ¿Hi va haver decepció? "Al contrari, mai m’hauria imaginat que el lloc fos tan increïblement màgic, tan hipnòtic". Llàstima que al seu voltant ningú semblava saber "disfrutar del seu propi cervell", cosa que Fernández va interpretar com un senyal del "declivi de la humanitat".

Hay un monstruo en el lago recorre la història (la llegenda, si ho prefereixen) del monstre del llac Ness i l’entrellaça amb els factors que van aixecar la presumpta criatura a la categoria de fenomen de masses. Com el cine de monstres, la indústria turística, la premsa sensacionalista o l’al·lucinada ressaca del hippisme.

El primer albirament documentat del monstre el va fer san Columbà l’any 565, però l’origen del fenomen tal com el coneixem va ser un breu publicat a l’Inverness Courier el 1933. Es feia ressò del testimoni del senyor i la senyora McKay, que deien haver vist emergir de l’aigua (negra i sòlida, recordin) dues gepes. Els McKay regentaven el Drumnadrochit Hotel a la vora del loch i acabava d’estrenar-se King Kong. La informació del modest Inverness Courier va escalar fins al cim de la indústria periodística i va començar l’espectacle.

Desaprensius i un heroi

Per les pàgines de Hay un monstruo en el lago desfila una galeria de desaprensius que van intentar explotar Nessie. No obstant, també hi ha un heroi: Tim Dinsdale, responsable del treball de camp més gran sobre el prodigi. "Va deixar la seva carrera [era enginyer aeronàutic] per fer criptozoologia –explica Fernández–. La seva actitud va ser molt honesta, a l’estil ‘jo no sé si hi ha alguna cosa, però aniré a mirar-ho i a fer entrevistes’. Dinsdale tenia fins i tot un mapa gegant en el qual anotava on havia sigut vist Nessie i qui l’havia vist. Imaginar-lo a la nit posant ics als llocs dels albiraments és preciós".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El relat dels fets nessians és sovint molt divertit, no podia ser de cap altra manera en mans de Fernández. No obstant, el subtítol de l’assaig és El mundo como lugar fantástico, i és en la defensa d’aquesta possibilitat on apareix l’autora amb sentit de la meravella i alta capacitat per transmetre’l.

"Porto molt temps en guerra amb la idea que només existeix una realitat –explica–. Sempre he cregut en qualsevol cosa a risc de semblar una boja. I penso que si tots fóssim així, estaríem més oberts que ens passin coses i el món aniria molt millor".