Enric Palau i Ventura Barba: "Observem el futur del Sónar a l’Hospitalet sense pressa ni angoixa"

¿El Sónar ha assolit aquell estatus en què està per sobre de les guerres de caixets i depèn poc dels caps de cartell?

Enric Palau: Històricament hem tingut artistes que després creixen i que ja no tornen al festival perquè entren en una altra dinàmica en la qual nosaltres no hi som ni hi volem ser.

Lana del Rei va debutar a Barcelona al Sónar del 2012 i aquest any ja ha actuat com a estrella al Primavera Sound.

Ventura Barba: I va actuar al SonarPub, no a l’escenari més gran. És la màgia de trobar aquests artistes quan estan trencant, en avantguarda.

E. P.: Ens interessa més enfocar-nos en l’eix central, que és la cultura electrònica i digital. Però aquest any tenim noms com Air o Kaytranada, que fa quatre dies obria tots els concerts de la gira mundial de The Weeknd. I es generen caps de cartell propis, com Paul Kalkbrenner, Charlotte de Witte o Laurent Garnier. Els artistes veuen el Sónar com el seu lloc per presentar un xou especial, com Rosalía amb El mar querer.

V.B.: Anar al Sónar pel Sónar, i no per veure l’artista individual, és un èxit de la fórmula creada fa 30 anys. Aquesta barreja única d’artistes emergents durant el dia, d’altres més grans a la nit, juntament amb la innovació, la ciència i la tecnologia, només la pots trobar al Sónar.

Aquest any, per primera vegada, el Sónar acull en el seu si l’oferta off , com aquestes sis festes al Poble Espanyol. És tota una setmana sota el signe del Sónar. ¿Es tracta de no deixar res fora del seu radar?

V.B.: Ens hem posat d’acord i així facilitem a l’usuari poder disfrutar tot el que dona de si aquesta setmana, en què Barcelona es converteix en la capital de la música electrònica i la cultura digital. La gent de vegades té ganes d’anar a l’off i això cal respectar-ho. Ara, està vinculat i no està vinculat. Ho hem facilitat, practicant un equilibri.

E. P.: Però és inabastable la quantitat de festes en terrasses d’hotels, per exemple, que es poden celebrar, i ja està bé. Això demostra que, per a qui estigui en aquest sector de la música i l’electrònica, aquests dies s’ha de ser a Barcelona.

La IA, present al Sónar des del 2016, "travessarà" aquest any tota la programació, han advertit. ¿Ens equivoquem centrant la conversa sobre la IA en la por?

E. P.: La conferència inaugural es titula Generating panic?, i abordarà aquestes preocupacions, però no només això. Volem fer-nos ressò del moment actual d’una tecnologia que ens pot aportar coses, paletes noves. Ja ho fa. Ho vam veure amb Holly Herndon el 2021. La creació en la imatge ja disposa d’un estàndard en la IA, en matèria de textos hi ha ChatGPT, i en la música crec que aviat començarem a veure projectes-productes que ens donaran noves sonoritats i formes. El Sónar no està interessat en una tecnologia per escriure una sonata com ho va fer un compositor en el passat. Ens interessa més allò que fa avançar la música en un sentit estètic.

¿Cap a on va la IA en la música, cap a la creació o més aviat cap a la facilitació de noves eines perquè els humans portin més lluny la seva creativitat?

E. P.: Quan va sortir la caixa de ritmes, facilitava el treball d’estudi fins que a algú se li va acudir accelerar-la i així van néixer el drum’n’bass i el jungle, i Aphex Twin va convertir aquesta acceleració en una freqüència, i d’aquí van sortir textures noves. La creativitat és humana. Ho diuen els experts. I la IA serà interessant quan avanci i ens doni aquests recursos estètics nous en la música. ¿Què ens aportarà? Ho podrem veure aquest any amb Rob Clouth o amb el que ens expliqui Maria Arnal sobre el seu projecte amb el Barcelona Supercomputing Center.

El Sónar de dia es traslladarà al recinte de Gran Via l’Hospitalet, el de la nit, a partir del 2026 i almenys durant tres anys (per les obres a Montjuïc). Això passa en un moment de debat sobre l’encaix ciutadà dels grans esdeveniments musicals.

V. B.: Les obres encara s’estan definint i és un procés que estem observant sense presses ni angoixa. Entre Barcelona i l’Hospitalet no hi ha una frontera i creiem que els canvis aporten coses noves. Un festival de música porta moltíssimes coses positives a la ciutat, i alguns inconvenients, i entre tots mirem de mitigar-los.

El Sónar ha plantat amb els anys la seva bandera a moltes ciutats de tot el món, però moltes no estan tenint continuïtat, com les de Llatinoamèrica. ¿En quin punt està la projecció internacional?

Notícies relacionades

RTVE confirma que La 2 tindrà "oferta pròpia" en català

‘Escape Room 2’ celebra 300 funcions i 150.000 assistents

E. P.: Estem concentrats a Istanbul, on hem celebrat la setena edició, i a Lisboa, on estem preparant la quarta i que és una ciutat molt interessant a nivell creatiu, amb gairebé un 50% de la programació d’artistes locals i connexions amb Angola, Moçambic, el Brasil...

El trio fundador del Sónar (Enric Palau, Ricard Robles i Sergi Caballero) hi és des de fa 31 anys. ¿S’imaginen un Sónar més enllà de vostès tres? ¿Pensen en un relleu?

E. P.: Totalment. Està sent molt interessant treballar al festival amb gent que amb tot just havia nascut quan el Sónar va arrencar. Soc conscient que hi ha coses que es veuran en aquesta edició de les quals jo no soc el fan natural, per una qüestió generacional. Jo no m’he posat una data, però és interessant pensar que aquest relleu es produeix amb gent que es forma amb nosaltres. Jo estic aprenent moltes vegades.